Francesc va escollir un nom franciscà, que ha esdevingut probablement més jesuïta. Considero que el sant d’Assís el va inspirar en tres elements. El més important, sens dubte, va ser la seva renúncia als signes de riquesa o de poder en la vestimenta i en el fet que escollís Santa Marta per viure-hi. El segon ha estat la sensibilitat envers la natura exclamant amb el sant: “Laudato Si’”, i el tercer va ser la commemoració del trobament del sant amb el sultà d’Egipte, repetint aquella escena 800 anys després amb l’actual gran imam, Ahmed al-Tayeb.

Tanmateix, alguns elements jesuítics i ignasians són la clau indispensable per entendre el seu papat, essent la dinàmica dels Exercicis Espirituals l’arrel fonamental de tots ells.

1. La mirada àmplia del món amb els seus problemes. Els Exercicis conviden a contemplar, des de la Trinitat, tota la terra. Francesc ha combinat la responsabilitat global amb la cura d’allò local.

2. La “centralitat” dels marges. La contemplació en els Exercicis d’un Jesús que viu sempre en les fronteres del món econòmic i religiós, entre els marginats dels poders de l’època, li va inspirar la idea de l’Església en sortida.

3. La misericòrdia acollidora de l’Església com a “hospital de campanya”. En l’origen de la vocació sacerdotal de Francesc hi va haver l’experiència de la misericòrdia rebuda en una confessió. A partir dels Exercicis, la Companyia de Jesús va definir el jesuïta com “aquell que es reconeix pecador i tanmateix cridat a ser company de Jesús”. Francesc ha definit l’Església com una Església de pecadors i no com una “Església dels purs”. Per això, “tots, tots i tots” hi tenen cabuda.

4. El discerniment i la gradualitat. Per a l’espiritualitat ignasiana Déu ve a buscar l’home allà on es troba i el va guiant en un camí personal. Les coses o les opcions no són simplement bones o dolentes sinó que s’han de discernir segons la voluntat de Déu, que coneix la realitat i la persona. D’aquí que per a Francesc “el temps sigui superior a l’espai” i que Déu tingui una exigència processual envers la persona.

5. L’esperit crític i profètic. Influenciat per les teologies llatinoamericanes, Francesc ha cercat anar a les causes (moltes d’elles estructurals) dels problemes mundials.

6. La dedicació a problemes mundials. La contemplació del Jesús guaridor li ha fet veure que la lluita contra la pobresa, el canvi climàtic i la pau són també un treball pel Regne de Déu i no sols dedicacions mundanes.