El papa Francesc ha mort aquest Dilluns de Pasqua als 88 anys després de més d’una dècada de pontificat, amb prop de mig centenar de viatges apostòlics fora d’Itàlia, tres encícliques (Lumen fidei, Laudato Si’ i Fratelli tutti), desenes d’exhortacions (sobretot l’Evangelii gaudium, considerada programàtica) i altres documents. Són el seu principal llegat, el d’un home de gestos de proximitat i grans reformes concebudes per a l’Església catòlica del segle XXI.
El cardenal Kevin Joseph Farrell, camarlenc de la Santa Romana Església, així ha anunciat la mort del Pontífex: “Benvolguts germans i germanes, amb profund dolor he d’anunciar-vos la mort del nostre Sant Pare Francesc. A les 7.35 d’aquest matí, el Bisbe de Roma, Francesc, ha tornat a la casa del Pare. Tota la seva vida ha estat dedicada al servei del Senyor i de la seva Església. Ens ha ensenyat a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment a favor dels més pobres i marginats. Amb immensa gratitud pel seu exemple de veritable deixeble del Senyor Jesús, encomanem l’ànima del papa Francesc a l’infinit amor misericordiós del Déu U i Tri”.
Ara l’Església entra en un període de seu vacant durant el qual es faran els propers dies els funerals d’Estat pel Pontífex argentí i també la convocatòria formal d’un Conclave per elegir el successor, un nou Bisbe de Roma.
———————-
El papa Francesc, Jorge Mario Bergoglio, va néixer a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936. És el Papa número 266 de l’Església catòlica i el primer no europeu. Va ser elegit el 13 de març del 2013 pels cardenals reunits en Conclave, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI.
Ja com a Papa, Francesc ha publicat tres encícliques, que són la Lumen fidei, iniciada per Benet XVI i acabada per ell mateix el 2013, la Laudato Si‘, publicada el 2015, i la Fratelli tutti, el 2020. Ha seguit una línia pastoral i social basada en el missatge cristià de la misericòrdia, l’amor de Déu, una Església de portes obertes, pobra i per als pobres, i molts ponts de fraternitat i defensa de la pau amb totes les creences. Aquestes paraules, pronunciades el 29 de juny passat durant la celebració de Sant Pere i Sant Pau, en són una bona síntesi:
Obrim les portes! És el Senyor qui ens crida. Una Església sense cadenes i sense murs, en què cadascú pugui sentir-se acollit i acompanyat, en què es conreï l’art de l’escolta, del diàleg, de la participació, sota l’única autoritat de l’Esperit Sant. Una Església lliure i humil, que s’aixeca ràpidament, que no contemporitza, que no acumula retards sobre els reptes d’avui, que no es tanca en els recintes sagrats, sinó que es deixa animar per la passió de l’anunci de l’Evangeli i el desig d’arribar a tothom i acollir tothom.
Francesc és el primer Pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d’abril del 2005, havia estat considerat un dels candidats a la seu de Pere, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d’arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i va ser creat cardenal el 2001. Bergoglio va triar el nom de Francesc, com a Papa, en honor de sant Francesc d’Assís.
L’any 1957, quan tenia 21 anys, Jorge Mario Bergoglio va tirar endavant la seva vocació sacerdotal, i va entrar al Seminari l’11 de març del 1958 i després al noviciat jesuïta de Santiago de Xile. Va ser ordenat sacerdot a Buenos Aires el 13 de desembre del 1969. Després d’una gran activitat com a sacerdot i professor de Teologia, va ser ordenat bisbe el 20 de maig del 1992. Després, ja va seguir la seva trajectòria com a arquebisbe titular de Buenos Aires fins que va ser elegit Papa. Durant tot aquest temps previ al 2013, també va viure dos períodes consecutius com a president de la Conferència Episcopal Argentina. El 2007, va ser relator d’una important Assemblea del Consell Episcopal Llatinoamericà al santuari brasiler d’Aparecida, on el papa Benet XVI va ser present a la inauguració.
A la Santa Seu, Bergoglio ha estat membre de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, de la Congregació per al Clergat, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostòlica, del Pontifici Consell per a la Família i de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.
Com a arquebisbe de Buenos Aires —diòcesi de més de tres milions d’habitants— Jorge Mario Bergoglio va pilotar un innovador projecte missioner centrat en la comunió i l’evangelització. Els seus quatre objectius principals van ser comunitats obertes i fraternes; protagonisme d’un laïcat conscient; evangelització adreçada a cada habitant de la ciutat i assistència als pobres i als malalts. En aquella etapa, ja invitava sacerdots i laics a treballar junts. El setembre del 2009, va posar en marxa, a nivell nacional, la campanya de solidaritat pel bicentenari de la independència de l’Argentina: amb dues-centes obres de caritat per dur a terme fins al 2016.
Francesc ha convocat diversos anys especials. El més significatiu va ser el de la Misericòrdia, que va inaugurar a finals de 2015 a Bangui, en un acte històric fora del Vaticà, a la República Democràtica del Congo. També és important l’Any de Sant Josep, entre el 8 de desembre del 2020 i el mateix dia del 2021 amb motiu dels 150 anys de la declaració de Josep, espòs de Maria, com a patró de l’Església Universal. Com a punt de partida d’aquesta commemoració, va publicar la carta apostòlica Patris Corde.
Igualment és important tota l’acció del Papa amb la convocatòria de 4 Sínodes universals, que són dos de dedicats a la família, el 2014 i el 2015, amb la posterior exhortació Amoris laetitia, un Sínode sobre els Joves, amb la Christus vivit, i l’actual dedicat precisament a la Sinodalitat, amb participació diocesana i continental i la previsió de dues assemblees plenàries, l’octubre d’aquest any i el del 2024.
Des de la seva primera històrica visita a l’illa italiana de Lampedusa el juliol de 2013, on va denunciar una “globalització de la indiferència” davant el drama de les migracions, fins a l’últim tema definit per a la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat del 2023, el missatge de Francesc ha estat molt social.
Entre un gest i l’altre, destaca l’històric document sobre la fraternitat humana, signat el 2018 als Emirats Àrabs de manera conjunta amb el gran imam de la universitat egípcia d’Al-Azhar, Ahmed al-Tayeb, escrit que ha marcat un abans i un després en el gran discurs del Pontífex argentí sobre la fraternitat humana. Aquest contingut és molt present, certament, també a l’encíclica Fratelli tutti.
La denúncia de les guerres, particularment la d’Ucraïna i moltes altres, ha estat igualment una línia de continuïtat en les comunicacions del Sant Pare des del 2013. Com a mostra, tenim el missatge amb la intenció de pregària per a l’abril de 2023, amb una crida universal a deixar les armes i a favor de la no-violència.
Francesc ha estat, a més, sempre un comunicador exemplar. Ha concedit nombroses entrevistes a mitjans de tota mena, alhora que va ser especialment famosa l’entrevista que li va fer el català Jordi Évole en el programa Salvados de la Sexta, com també un gran documental titulat Amén, Francisco responde, produït i dirigit pel mateix Évole juntament amb Màrius Sánchez i distribuït per Disney.
Però el gran document programàtic del papa Francesc va ser l’exhortació Evangelii gaudium, la “Joia de l’Evangeli”, publicada el 2013. En aquest document, destaca la importància de construir una Església en sortida, que acabi definitivament amb l’autoreferencialitat i sigui més oberta al món. Aquesta reflexió d’una de les seves últimes audiències dels dimecres actualitza molt bé aquesta idea.
Francesc passa a la història per haver estat el primer Papa llatinoamericà i no europeu. Durant els primers 9 anys i mig del seu ministeri petrí, va conviure amb el seu predecessor, el papa emèrit Benet XVI, que va morir el 31 de desembre de 2022 als 95 anys. A banda d’aquestes dades històriques, el Pontífex argentí ha destacat per haver consolidat la “tolerància zero” contra els abusos en l’àmbit de l’Església, que ha denunciat reiteradament, ha condemnat i ha intentat eliminar i prevenir al màxim de cara al futur, impulsant la petició de perdó i la transparència.
Igualment ha demanat perdó per molts altres motius. Especialment rellevant va ser el viatge de finals de juliol del 2022 al Canadà, on va expressar l’autocrítica i l’acostament a les comunitats indígenes d’aquest país, com també havia fet amb el Sínode de l’Amazònia i el document Querida Amazonia. Són exemples d’un home, Jorge Mario Bergoglio, que ha reformat l’Església, amb l’ajuda sinodal d’un consell de cardenals i de moltes persones que han lluitat amb ell per aquest canvi. El paper de la dona, amb nous llocs de responsabilitat inèdits a la Santa Seu, i l’obertura a revisar el celibat sacerdotal són altres exemples d’aquesta visió d’adaptació i de noves esperances de futur.
——————————
Després de dos sínodes universals sobre la família, Francesc va fer igualment una doble convocatòria sinodal amb dues grans novetats: la participació oberta a tothom, per diòcesis, per comunitats cristianes i per continents, abans de les dues plenàries, el 2023 i el 2024. La sinodalitat, el caminar junts, va ser l’essència d’aquesta gran cita eclesial, amb el lema Per una Església sinodal: comunió, participació i missió.
D’altra banda, el 7 d’octubre del 2023, el papa Francesc compartia amb uns 800 pelegrins devots de la Mare de Déu de Montserrat, la gran majoria catalans, una gran audiència al Vaticà en el marc dels actes a Roma pel vuitè centenari de la Confraria de Montserrat.
I és que el pontificat de Francesc queda com el d’una obertura més gran de l’Església al món i alhora com el de les crítiques manifestes més fortes expressades des del si mateix de l’Església. La publicació de la declaració Fiducia supplicans, el 18 de desembre de 2023, va generar grans elogis i també el rebuig o el qüestionament des d’alguns sectors de l’Església. Recordem que és un document on es regulen les benediccions no sacramentals, incloent-hi les de parelles de persones del mateix sexe i altres considerades irregulars. Dues frases de Francesc poden ser la millor síntesi del seu pontificat: “Vull una Església pobra i amb els pobres” i, d’altra banda, “Com es pot criticar la benedicció d’una parella homosexual mentre es beneeix la seu d’una empresa on el seu director explota els treballadors!”. Al Cel sigui Francesc, el Papa de l’autenticitat evangèlica, de les reformes, de l’Església en sortida i de l’exaltació del Déu que és amor i misericòrdia.
