El Papa ha assegurat aquest dimecres, durant l’audiència general a la Plaça de Sant Pere, que “la misericòrdia purifica el cor”. A partir d’un fragment de l’evangeli de Lluc, sobre el prec d’un leprós a Jesús perquè el guareixi, Francesc ha dit que la petició inclou sanació en el cos i en el cor, en un temps en què la lepra era considerada una contaminació de cos i d’esperit. El pontífex ha destacat que el leprós no es va resignar a les condicions que el convertien en un exclòs, una fe que és la força que permet trencar les pròpies conviccions per agenollar-se davant Jesús per dir-li “Senyor”. El Sant Pare ha recordat que, per adreçar-nos a Crist, no cal dir moltes paraules, sinó sotmetre’s a la infinita misericòrdia de Déu.

Pel que fa a la disposició de Jesús, que demana que no es digui res sobre aquell prodigi, el bisbe de Roma ha comentat que “Déu no vol sensacionalisme, sinó testimoni del mateix Jesús i de la seva autoritat messiànica”. El fet que Jesús portés aquell malalt a la missió ha estat un altre dels temes sobre els quals ha reflexionat Francesc, que ha fet seva la crida a agenollar-nos davant el Senyor per demanar-li que, si vol, ens guareixi. Finalment el Sant Pare ha expressat el seu desig que tots confiem en la capacitat guaridora de Déu. Un dimecres més, Francesc ha seguit amb la sèrie d’audiències dedicades a la misericòrdia en el Nou Testament. Recordem que divendres, festa de Sant Joan, el Papa començarà un viatge apostòlic de tres dies a Armènia.

Visitar el primer país cristià és el lema de la visita que el Sant Pare farà, de divendres a diumenge, a Armènia. Des de l’any 301, aquest país té el reconeixement de cristià La cònsol honorària d’Espanya a Erevan, Armine Adamian, ha explicat que la persecució ha acompanyat el poble armeni cristià al llarg de la seva història, també en l’últim segle, des de la matança de Turquia i fins ara, passant per l’ateisme forçat pel comunisme. Armine Adamian ha destacat, això sí, que ara les esglésies cristianes estan obertes en un país on ara es permet expressar la fe amb llibertat. La cònsol honorària, a més, ha dit que la situació de persecució i renaixement del cristianisme l’ha viscuda ella també personalment, quan va ser “batejada després de la caiguda del comunisme, amb més de 20 anys d’edat”. El Sant Pare visitarà el memorial que recorda la matança d’un milió i mig d’armenis l’any 1915.

I en un videomissatge adreçat al poble armeni que s’ha fet públic aquesta mateixa tarda, el Papa manifesta la seva alegria per aquest imminent viatge apostòlic “al primer país cristià”. Francesc assegura que arriba a aquestes terres com a germà animat pel desig de veure la cara dels armenis, pregar junts i compartir amb ells el do de l’amistat. El Sant Pare recorda la història i les vicissituds de l’estimat poble armeni que susciten en ell “admiració i dolor”. Diu que li provoquen “admiració, perquè els armenis han trobat en la creu de Jesús i en el seu enginy la força per tornar-se a aixecar sempre, també de sofriments que es troben entre els més terribles que pugui recordar la humanitat”. En la mateixa línia, destaca “el dolor, per les tragèdies que els seus pares han viscut en la seva carn”, en una reflexió en què demana que no es permeti que els records dolorosos s’apoderin del nostre cor.

Francesc també expressa el seu desig d’impulsar la pau a Armènia. “Com a servent de l’Evangeli i missatger de pau desig d’anar entre vostès, per donar suport tot esforç sobre el camí de la pau. Vaig a la vostra terra beneïda per reforçar la nostra comunió, avançar sobre el camí de la reconciliació i deixar-nos animar per l’esperança”, conclou el pontífex.

Finalment destaquem el lema “Els migrants menors, vulnerables i sense veu”. L’ha triat el Papa per a la propera Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, que l’Església celebrarà el 15 de gener. Amb aquesta frase, segons destaca un comunicat fet públic avui pel dicasteri vaticà encarregat de les migracions, el Sant Pare vol fixar la seva atenció sobre aquells infants que arriben sols als països de destinació i que “no estan en condicions de fer sentir la seva veu i es converteixen fàcilment en víctimes de greus violacions dels drets humans”.

L’escrit subratlla que “cal garantir que, a tots els països, els migrants que hi arriben, amb les seves famílies, gaudeixin d’un ple reconeixement per als seus drets”. També mostra la preocupació del Papa “per les condicions dels menors dins la migració internacionals, ja que ells, juntament amb les dones, representen les categories més vulnerables dins aquest gran fenomen, dins el qual els menors són els més fràgils, sovint de manera invisible perquè estan privats de documents o van sense acompanyants”.