El Papa dóna un plus de pervivència a l’Any de la Misericòrdia, clausurat formalment diumenge. En la carta apostòlica presentada aquest dilluns un cop acabat el Jubileu, Francesc anuncia que es manté la facultat donada a tots els sacerdots per concedir el perdó a un pecat greu com és l’avortament, alhora que allarga l’encàrrec donat als missioners de la Misericòrdia. Misericordia et misera, les dues paraules que sant Agustí fa servir per comentar la trobada entre Jesús i la dona adúltera, són les triades pel Papa per donar nom al document conclusiu de l’Any Jubilar Extraordinari de la Misericòrdia. La carta apostòlica, presentada al Vaticà, demana que la misericòrdia “no sigui un parèntesi en la vida de l’Església”. El Sant Pare demana “iniciatives creatives” i recorda que “és el moment de deixar pas a la fantasia de la misericòrdia”. A més, dóna indicacions precises sobre com concretar aquesta misericòrdia.

Després d’agrair la tasca dels “missioners de la misericòrdia”, sacerdots que durant aquest any han pogut perdonar pecats reservats a la seu apostòlica, el Sant Pare indica que aquest ministeri extraordinari no s’acabarà amb la clausura de la Porta Santa. Així, estableix que “es prolongui encara, fins a nova disposició, com a signe concret que la gràcia del Jubileu segueix sent viva i eficaç, al llarg i ample del món”. D’altra banda, “perquè no s’interposi cap obstacle entre la petició de reconciliació i el perdó de Déu”, d’ara endavant Francesc concedeix a tots els sacerdots, en raó del seu ministeri, “la facultat d’absoldre als qui hagin comès el pecat d’avortament”.

En un altre fragment del document, el bisbe de Roma es refereix al fet que, en l’Any del Jubileu, havia concedit als fidels que van a les esglésies on celebren els sacerdots de la Fraternitat Sant Pius X, els lefebvrians, que no accepta el Concili Vaticà II, la possibilitat de rebre de manera vàlida i també lícita l’absolució sacramental dels seus pecats. A la carta, “pel bé pastoral d’aquests fidels”, i “confiant en la bona voluntat dels seus sacerdots”, perquè es pugui recuperar amb l’ajuda de Déu la plena comunió amb l’Església Catòlica, estableix que aquesta facultat “s’estengui més enllà del període jubilar, fins a nova disposició, de manera que a ningú li manqui el signe sacramental de la reconciliació a través del perdó de l’Església”.

A més, el Sant Pare disposa que cada comunitat, en un diumenge de l’Any litúrgic, “renovi el seu compromís a favor de la difusió, coneixement i aprofundiment de la Sagrada Escriptura”. Serà amb un diumenge –segons precisa- dedicat completament a la Paraula de Déu per comprendre la inesgotable riquesa que prové d’aquest diàleg constant de Déu amb el seu poble. Finalment, el Papa fixa en el XXXIII diumenge durant l’any, el penúltim de l’Any Litúrgic, la celebració de Jornada Mundial dels Pobres.

D’altra banda, hem sabut aquest dilluns que més de 950 milions de persones han travessat, arreu del món, la Porta Santa de la Misericòrdia, entre Roma i totes les diòcesis del planeta. Ha donat aquesta i altres dades sobre l’Any Jubilar Rino Fisichella, president del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització. En la presentació de la carta Misericordia et Misera a la Sala de Premsa del Vaticà, Fisichella ha aclarit que el pontífex “ratifica i reforça la gravetat de pecats com ara l’avortament, tot i que recorda que tots els mals comesos poden ser perdonats”. En un altre moment, Rino Fisichella ha explicat que “l’augment de la confessió, d’un 30 per cent en moltes zones del món”, és un bon argument perquè el Sant Pare allargui l’encàrrec donat als missioners de la Misericòrdia. El president del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització ha comentat també que el pontífex, amb aquesta carta, “aprofundeix en la misericòrdia com una dimensió essencial en la fe i el testimoni cristià”.

Fisichella ha subratllat, en la mateixa línia, que “l’estímul per rellegir les tradicionals obres de misericòrdia corporals i espirituals, a la llum de les noves pobreses del món actual, són una invitació concreta perquè les comunitats cristianes i tots els creients donin espai a la fantasia de la misericòrdia, per fer créixer una cultura basada en el redescobriment de l’encontre amb els altres, en què ningú no miri l’altre amb indiferència ni giri la mirada quan veu el sofriment dels germans”. Fisichella ha dit, finalment, que el desig del Papa, amb aquest Any Sant, “ha estat donar plenitud, davant els creients, a l’esperiència de la misericòrdia, perquè tots es converteixin alhora en instruments d’aquesta misericòrdia”.