El Papa ha demanat aquest diumenge a la comunitat internacional que “es prengui seriosament la situació de Líbia”. Després de l’Àngelus, ha fet una crida als països influents, com també a tots els qui ostenten responsabilitats polítiques, perquè afrontin la dramàtica situació que es viu en aquest país del nord d’Àfrica, on “l’emergència sanitària, que se suma als combats entre forces opositores, ha agreujat les condicions de vulnerabilitat dels migrants”. Francesc ha dit que segueix “amb gran preocupació el drama de Líbia”. A més d’afirmar que els libis són especialment presents aquests dies en les seves pregàries, el pontífex ha expressat el seu dolor, alhora que ha exhortat “els organismes internacionals a reprendre la recerca d’un camí per posar fi a la violència”. En aquesta línia, ha plantejat una acció “que condueixi a la pau, l’estabilitat i la unitat de país”.
El Sant Pare ha recordat que “els migrants, els refugiats, els desplaçats interns i els sol·licitants d’asil s’han fet ara”més vulnerables a les formes d’explotació i de violència”, perquè “hi ha crueltat”. Igualment ha animat el món a “proporcinar a aquestes persones la protecció que necessiten, així com unes condicions de vida dignes i un futur d’esperança”. En un moment especialment interpel·lador el bisbe de Roma ha assegurat que “tots tenim responsabilitats en això que passa a Líbia”, i que “ningú no pot sentir-se’n dispensat”. Líbia és ara un camp de batalla entre les tropes lleials a el primer ministre Al Serraj j i al general Haftar. Aquests dies, el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, ha demanat una investigació “meticulosa i transparent” de les fosses comunes trobades en Tarhuna, la ciutat líbia arrabassada la setmana passada al control del general Khalifa Haftar per les forces governamentals de Trípoli . En les últimes setmanes, l’avanç de les milícies dirigides per Haftar ha hagut de aturar-se i renunciar a la desitjada conquesta de Trípoli, mentre que els combats continuen a Sirte, una ciutat estratègica per al control dels pous de petroli, situada 450 quilòmetres a l’ est de la capital.
“La fragilitat d’una Hòstia trenca les cuirasses del nostre egoisme”
D’altra banda, en la Missa que ha presidit a la Basílica de Sant Pere dins la Solemnitat de Corpus Christi, el pontífex ha destacat en la seva homilia que “Jesús, en l’Eucaristia, es fa proper a nosaltres”, motiu pel qual “ens invita a no deixar sols els qui es troben a prop de nosaltres”. Ha comentat, a més, que “la Missa és el tresor al qual l’Església ha de donar prioritat”. En comentar la primera lectura, del llibre del Deuteronomi, Francesc ha subratllat que “la Sagrada Escriptura ens ha estat donada per evitar que ens oblidem de Déu”. Igualment ha afirmat que “cal recordar el bé rebut perquè, si no fem memòria d’ell, ens convertim en estranys a nosaltres mateixos, en transeünts de l’existència”. Per completar la reflexió, ha afegit que “Déu sap que és difícil transmetre els records i com és de fràgil la nostra memòria”. També ha conclòs que Jesús “no ens va deixar només símbols, perquè també es pot oblidar el que es veu, sinó que ens va donar un aliment, ja que és difícil oblidar un gust”.
El Papa ha explicat que “l’Eucaristia no és un simple record, sinó un fet, que és la Pasqua del Senyor que es renova per nosaltres”. A més, Francesc ha recordat que, “en la Missa, la mort i la resurrecció de Jesús es troben davant de nosaltres”. En aquest sentit, el bisbe de Roma ha destacat que “aquest memorial guareix la nostra memòria òrfena i ferida en moltes persones per la manca d’afecte i per les amargues decepcions rebudes del qui hauria hagut de donar amor però que ha deixat, en canvi el cor desencisat”. En un altre moment, el pontífex ha afirmat que, “amb Jesús, podem immunitzar de la tristesa
“. També ha subratllat que el Senyor “ve a nosaltres en la sorprenent fragilitat d’una Hòstia, que és Pa partit per trencar les cuirasses del nostre egoisme”. El bisbe de Roma ha dit, dins aquesta interiorització de la força eucarística, que “el Senyor ens convida també a no malgastar les nostres vides buscant mil coses inútils que creen dependència i deixen buit el nostre interior”. I ha conclòs que “l’Eucaristia treu en nosaltres la fam per les coses i encén el desig de servir, alhora que ens aixeca del nostre còmode sedentarisme i ens recorda que no som només boques per alimentar, sinó també les seves mans per alimentar els altres”.“Que Jesús Eucaristia faci de nosaltres unitat”
Després de la Missa a la Basílica vaticana, durant l’Àngelus, el Papa ha proposat una reflexió sobre “l’efecte místic i comunitari de l’Eucaristia”. Ha afirmat que “la unió amb Crist i la comunió entre els qui s’alimenten d’Ell generen i renoven contínuament la comunitat cristiana”. Francesc ha comentat, en aquest context, que “Jesús és present en el sagrament de l’Eucaristia per ser el nostre aliment, per ser assimilat i convertir-se en nosaltres en aquesta força renovadora que ens retorna l’energia i el desig de reprendre el camí després de cada pausa o caiguda”. Ha aclarit que “això requereix el nostre assentiment, la nostra voluntat de deixar-nos transformar”. A més, el bisbe de Roma ha assegurat que “és l’Església la que fa l’Eucaristia, però encara és més important que l’Eucaristia faci a l’Església i li permeti ser la seva missió, fins i tot abans de complir-la”.
Missatge per a la Jornada Mundial dels Pobres
Destaquem finalment que es va fer públic, aquest dissabte, el Missatge del Papa per a la IV Jornada Mundial pels Pobres, que se celebrarà el proper 15 de novembre. És “una crida a portar les càrregues dels més febles”, així com “una invitació a la responsabilitat i el compromís directe”. Francesc invita tota la humanitat a posar la mirada sobre els pobres. Per aquest motiu, cita el llibre de l’Eclesiàstic, també anomenat Siràcida, llibre que “exposa els seus consells sobre moltes situacions concretes de la vida, entre elles la pobresa”. El pontífex assegura que “la pregària a Déu i la solidaritat amb els pobres i els que pateixen són inseparables”.
