Per a alguns la visita del papa Lleó XIV serà recordada per múltiples anècdotes, entre elles les seves preferències futbolístiques i la polèmica lingüística del català. En aquest cas, l’anècdota eclipsarà la profunditat de moltes de les frases que ha pronunciat el Sant Pare aquests dies, posant l’accent en la vessant més social de l’Evangeli. No realitzaré valoracions de les polèmiques que s’han produït durant el viatge, ja que han omplert massa hores i espais en els mitjans de comunicació.
En el seu pas per Catalunya s’ha vist un Papa que ens ha ensenyat a tocar de peus a terra, tot alçant la mirada cap als més vulnerables i exclosos de la societat. A Catalunya ha beneït les ambulàncies de la Fundació de Sor Lucía Caram, que ja estan camí de missió cap a Ucraïna, i ha agraït en la seva visita emblemàtica a Montserrat que Catalunya és un país d’acollida “gràcies Catalunya per haver rebut a persones d’altres països i ensenyar com integrar-los a tots en una única família”, ha reblat. Així mateix, en el seu pas pel nostre país va parlar amb persones que estan complint penes a la presó de Brians, i va conèixer de primera mà la tasca d’organitzacions socials de l’Església com Càritas que treballa, com sempre, amb els més vulnerables, i d’altres entitats com OBINSO que treballen amb persones addictes, i d’altres que tracten amb dones immigrants víctimes del tràfic de persones.
Lleó XIV va parlar amb aquests representants d’organitzacions socials a l’Església de Sant Agustí de Barcelona, una parada especial per al Papa, ja que el temple està custodiat per l’Orde de Sant Agustí, del qual en pertany. Allí va concloure el seu missatge amb aquesta frase contundent: “La caritat és el manament social més gran”; entre d’altres que ha pronunciat durant el viatge i que ens posat davant del mirall tant a cristians com a no cristians, per mostrar-nos les mancances de tots els qui formem o no la comunitat eclesial vers els germans que pateixen. L’anècdota a l’Església de Sant Agustí va estar protagonitzada per les preguntes d’un nen de sis anys, el Renzo, que va llegir una carta al Papa, preguntant-li les seves aficions i, en definitiva, sobre els desafiaments que afronta la humanitat en el seu dia a dia com ara: Per què el meu pare té tantes feines? Per què hi ha tanta gent dormint al carrer? Per què hi ha tants avis sols si són tan importants? S’ha de perdonar sempre?”. En aquell moment, el Papa Lleó XIV va deixar enrere la vessant més institucional per mostrar-nos la vessant més propera i humana del pontífex, que amb la seva mirada assentia el que deia el Renzo. En les respostes, el Pontífex ha estat lacònic i ha fet una crida a “acollir a tota dona com a germana i tot home com a germà”. A més, ha afegit que la unitat i la igualtat són una necessitat davant uns temps “en què sembla que s’ha perdut el sentit de la dignitat humana”.
En el seu viatge també va posar davant del mirall a polítics amb el seu discurs al Congrés dels Diputats, molt ovacionat, el qual no va deixar indiferent a cap partit polític. Des del meu punt de vista cada partit en traurà les seves conclusions i la recepció als missatges del Papa s’haurà de veure en el nivell de crispació política diària, a la qual ens tenen acostumats.
El colofó final arribaria a la Sagrada Família amb la benedicció de la torre de Jesús, la més alta dintre les esglésies cristianes, de 172,5 metres, i que ja corona amb la seva llum el cel de Barcelona. L’Eucaristia es va traduir en una litúrgia molt cuidada en tots els aspectes de la cerimònia, amb les lectures, cants i les casulles dels celebrants que mostraven la creu de Gaudí i que va representar la primera part de l’últim acte de la jornada que culminaria amb la benedicció. Finalment, la benedicció final realitzada pel papa Lleó XIV va fer que el Papa tornés a “alçar la mirada”, convidant així a alçar-la als presents i als qui ho seguíem per televisió a cercar la Salvació i la bellesa de Déu, com va fer Gaudí en la seva arquitectura.
Després de la benedicció, l’impressionant i magistral espectacle de llums i focs va coronar l’obra més representativa d’Antoni Gaudí, la Sagrada Família. Un temple en construcció, que com va recordar Lleó XIV, “ens recorda que la vida cristiana sempre és un camí”. L’espectacle que es va dur a terme amb drons van dibuixar sobre el cel de Barcelona el rostre del genial arquitecte del Camp de Tarragona i una de les seves frases: “Primer l’amor, després la tècnica”. En definitiva, el pensament d’aquesta frase de Gaudí és el que ha vingut a mostrar-nos amb el seu mirall el papa Lleó XIV, que primer és l’entrega i la dignitat humanes abans que els nostres deliris de grandesa.