El llibre de Judit conté nombroses referències històriques i geogràfiques que ajuden a situar-lo en context palestinenc. Una lectura acurada de les mateixes revela que hi ha elements que no acaben d’encaixar-hi.
L’inici del relat, per exemple, ens situa en l’any 12è del regnat de Nabucodonosor, rei dels assiris, però aquest no va ser rei d’Assíria, sinó de l’Imperi Neobabiloni (605-562 aC). Les seves campanyes sobre territori de Judea van suposar-ne la conquesta, la destrucció del Temple i la deportació de la població a Babilònia, marcant l’inici de l’època de l’Exili. A més, Nínive va ser destruïda l’any 612 aC, per tant, uns anys abans del seu accés al tron. En el text, Nabucodonosor lluita contra Arfaxad, figura que històricament no s’ha identificat, i conquereix Ecbàtana, ciutat que va ser conquerida per Cir, rei de Pèrsia (544 aC).
La descripció geogràfica també juga entre una clara localització com Samaria, Jericó o Jerusalem, i l’absència d’ella com Conà, Belmain o la pròpia Betúlia on s’esdevindrà la història de Judit.
En el text hi ha un joc ambigu entre realitat i ficció narrativa, entre precisió i difuminació, fet de manera expressa i que ens parla del moment històric en que el text va posar-se per escrit (s. II aC). Per una banda, l’ambigüitat serveix per parlar veladament del poder selèucida que està oprimint el poble i que vol aniquilar-ne la cultura i la religió, encarnat per Nabucodonosor i Holofernes. Per altra banda, contribueix a centrar el focus en el missatge del relat, on fidelitat i esperança queden entrellaçades amb l’experiència de Déu sempre present, acompanyant i guiant el seu poble a través de Judit, que es converteix en model de seguiment.