L’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis de l’Ateneu Universitari Sant Pacià ha presentat l’anuari, que inclou totes les matèries que impartirà el curs vinent, 2026-2027. Això vol dir que els alumnes podran optar per fer el cicle de batxillerat -Grau-, el de la llicenciatura -Màster-, i el de Doctorat. El curs de Batxillerat és l’inicial, pensat per a les persones que no tenen un Grau en Teologia i que volen estudiar Litúrgia, ja sigui per assolir el Màster o per tenir coneixements bàsics de litúrgia.
El Dr. Jordi Font Plana, prevere del bisbat de Girona, és des de fa 9 anys, el vicepresident de l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis.
Per què hi ha un interès creixent per la litúrgia?
Jo diria que en aquest moment hi ha dos factors que marquen. Un és aquesta sensibilitat de la gent jove que busca d’espais de reflexió, de silenci, i que troben en la litúrgia tot aquest aspecte de misteri que els apropa més cap a Déu -i, per suposat, també al misteri de l’home-. D’altra banda, també ens trobem davant d’una societat molt accelerada i, per tant, de buscar sentit als canvis ràpids. La litúrgia permet donar sentit allò que va massa ràpid. D’aquí la importància que es dona -entre tradició i espiritualitat- als aplecs que venen marcats pel santoral i per la litúrgia. L’Església també recull aquesta pluralitat, vol posar relleu allò que ens uneix, que és el misteri de Déu que el celebrem de manera activa a la litúrgia.
La litúrgia ens acosta més a Déu?
És clar: és el primer mitjà. És la font en què rebem tota la gràcia de Déu i l’amor de Déu, i és, al mateix temps es cimal, símbol cap on tendim (cf. Sacrosanctum Concilium 10). Per tant, vol dir que també és el primer lloc de trobada amb Déu.
A França hi ha un augment espectacular del catecumenat. Aquí l’estem començant a notar. Per què hi ha aquest interès pel misteri de Déu?
Jo diria que és fruit també de la famosa “llei del pèndol”. Venim d’una societat secularitzada que ha posat la tècnica en primer lloc i la persona en el segon. Aquest fet de buscar només la utilitat, el rendiment, de mirar la persona només pel que en pugui treure, i no la gratuïtat, el silenci… tot això crea en la gent jove unes inquietuds. L’Església ha d’oferir la persona de Crist, que es fa present en la celebració litúrgica, per la Paraula de Déu i els signes sacramentals.
L’Església ha d’oferir la persona de Crist, que es fa present en la celebració litúrgica, per la Paraula de Déu i els signes sacramentals
La visita del Papa ens està ajudant, en aquest sentit?
Moltíssim. Pensem en la primera carta apostòlica o encíclica, que parla sobre la intel·ligència artificial, posa la persona humana per damunt de tot, la humanitat. Jo diria que tots els mitjans tècnics són bons o dolents, depèn de l’ús que en fem, però han d’estar al servei de l’home. I en aquest sentit ens ajuda molt perquè això també és, en certa manera, el que l’Església busca en la litúrgia: posar Déu en primer lloc, i a partir de Déu l’home, ja que l’home, troba la seva identitat amb Déu.
El jove actualment s’està trobant buit en la societat de consum, l’està angoixant de tal manera que necessita espais de silenci per aturar-se, per valorar les coses importants i per apreciar el temps d’una manera nova. En aquest sentit, com el pot ajudar la litúrgia?
Jo diria que en dos aspectes, i aquí també ens ajuda molt la nota de l’episcopat espanyol, de la Comissió per a la Doctrina de la Fe, Cor ad cor loquitur, en la qual parla sobre el paper de les emocions, dels sentiments, que sovint els joves busquen en la litúrgia. Diria, però, dos aspectes importants: un, la litúrgia, que no ens ha d’aïllar de la comunitat eclesial; per tant, tots aquests joves que tenen una sensibilitat hem de saber-la canalitzar, però per a portar-los, acostar-los més a la comunitat més àmplia que és l’Església. I l’altre aspecte és l’aspecte ètic. Un altre aspecte es que la litúrgia no té una funció concreta, es com la bellesa: per això cal identificar-se en Crist, però en Crist que es manifesta a través de la caritat. Per tant, la litúrgia és font també de la caritat.
La litúrgia ben celebrada ajuda a obrir-te al transcendent?
Per suposat. I tant que sí! Ben celebrada, que vol dir que en certa manera està oberta al Misteri que trobem en els mateixos textos litúrgics i en els ritus. Per tant, jo recordaria el terme que Benet XVI -com a cardenal Ratzinger- ja va utilitzar –l’ars celebrandi- i va recuperar com aquesta manera de celebrar l’art de les arts, que és la manera de celebrar amb dignitat, i allò que en diuen amb una certa bondat, veritat i, també, bellesa.
A l’Institut de Litúrgia oferiu el curs inicial de batxillerat en litúrgia. Hi pot accedir tothom, sense tenir una formació prèvia?
El batxillerat està pensat per a dos nivells. En principi, hi pot accedir tothom que no té un Grau de Teologia; per tant, que no ha fet el cinquè any de Teologia. Si fas el batxiller en Litúrgia després pots fer la llicenciatura; per tant, el màster. També pots cursar-lo per tenir una formació bàsica que et permeti poder viure la litúrgia i la vida cristiana amb un cert coneixement. Es important per les persones que exerceixen algun ministeri en les celebracions: lectors, acòlits, equips de litúrgia, cantors, músics…
Si fas el batxiller en Litúrgia després pots fer la llicenciatura; per tant, el màster
Perquè la litúrgia realment ens canviï ens cal formació, i per això estudiar el Batxillerat en Litúrgia és el camí… És la via per viure-la?
Sí, aquesta és la idea del papa Francesc, que va plasmar a la carta Desiderio desideravi, una carta molt breu, però molt interessant, que parla de la formació per la litúrgia de tot el Poble de Déu. Ell parla de dos termes (cf. Dd, 343): formar-te per la litúrgia, que seria l’aspecte més acadèmic o més formatiu, o de lectura. I formar-te des de Liturgia, ja que t’estàs format per la litúrgia, quan participes de la celebració de manera activa i conscient d’aquest Misteri et forma. L’Esperit Sant, principal actor de l’acte litúrgic, per mitjà dels textos i dels ritus, et va donant forma com a persona cristiana
Ara que l’esmenta, Desiderio desideravi és la carta en la qual el Papa Francesc subratlla la importància de la formació litúrgica. Diu que davant d’un cert desconcert o desorientació de la litúrgia cal formació, que ens hem de deixar formar des de la litúrgia. Com ho argumenta?
Que la celebració, sobretot la dominical, i per què no, la diària, amb la Litúrgia de les Hores i, sobretot, amb l’Eucaristia. Si nosaltres ens deixem, en certa manera, sotmetre a l’Esperit Sant, i dic “sotmetre” a la litúrgia, ja que moltes vegades sotmetem la litúrgia a nosaltres. Al contrari, ens sumem a l’acció de l’Esperit Sant que actua a través de la litúrgia, en certa manera anem cristificant, com diuen bellament algunes oracions de post comunió, inspirades en Sant Lleó el Magne i de Sant Agustí, que siguem allò que hem menjat. Es a dir, allò que hem consumit no és només un aliment material, sinó quelcom que ens va canviantens va donant força i anem creixent doncs la litúrgia és aquest aliment espiritual que si ens deixem en certa manera impregnar, alimentar-nos per ella ens va cristificant, ens va fent semblants a Crist. Es allò que escriu sant Pau: “no soc qui viu, es Crist que viu en mi” (cf. Ga 2, 20)
Quina formació bàsica impartiu al batxiller en litúrgia?
Són tres anys i, per tant, demana impartir matèries interdisciplinars. Hi ha una part de Bíblia, en el primer any. Així, doncs, la relació Bíblia-Litúrgia. En un segon any, la relació Teologia- Litúrgia. Per tant, aspectes teològics com espais on el pensament, en certa manera, també ens ajuda a connectar amb el misteri de Déu i, per tant, amb la celebració del misteri de Déu. I, per últim, un any més de la Mistagogia i espiritualitat, que emanen de la teologia de la litúrgia, i la teologia de l’Eucaristia, dels Sagraments.
Després, un cop acabat els alumnes poden accedir al màster o a la llicenciatura?
Sí, un cop es passen unes proves o un examen comprensiu i es presenta una certa memòria del Trienni. Per tant, també hi ha una assignatura que anomenem d’examen comprensiu o de síntesi. Un cop fet això ha acabat el Grau de Batxiller i, per tant, és Batxiller en Litúrgia, que permet poder accedir al màster o llicenciatura.
Els estudis de Litúrgia estan oberts a tothom. Recentment hem conegut que la dona, com a tal, té la possibilitat d’accedir a unes beques per estudiar Litúrgia…
Sí, és una cosa important i una mica desconeguda. El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona ofereix una beca per tal d’afavorir la participació de les dones en la formació litúrgica. Pensem que a les nostres esglésies tenim moltes dones que fan un gran servei de preparació, de lectores, de portar la comunió a malalts… I és una opció que ha pres el CPL d’ajudar aquestes persones a tenir uns certs recursos per a poder estudiar Litúrgia.
L’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis, juntament amb el Pontifici Institut Litúrgic de Sant Anselm de Roma, són els únics centres en els quals es pot estudiar Litúrgia a tot Europa?
Sí i no. Els Graus de facultat només es donen a Sant Anselm, perquè dona el títol en Litúrgia, com a Barcelona a partir de que actuem com a facultat. Però hi ha un altre centre, que és el de París, l’Institut Superior de Litúrgia de París, que li passa el mateix que a nosaltres a Barcelona abans: era un institut superior per a llicenciatura o doctorat en Teologia amb una especialitat que era Litúrgia, com podria ser de Moral. Es un centre de titulació canònica.
La Litúrgia és la punta de l’iceberg de molts problemes eclesiològics que tenim a l’Església. Per què?
Això és un aspecte que actualment està en estudi, està en observació, i el mateix papa Francesc també se’n va adonar que molts problemes, de divergències comunitàries, eclesiològiques, maneres de pensar diferents, es manifesten amb la manera de celebrar i d’entendre la celebració. Per això, el papa va insistir molt, seguint Romano Guardini, que tota reforma litúrgica, si no hi ha formació, no esdevindria mai una reforma. Per tant, jo diria que s’ha d’insistir molt en la formació, perquè l’Església entengui que és catòlica, que l’aspecte comunitari és bàsic.
La litúrgia no és una ideologia, és l’acció de Crist; per tant, qui estudia litúrgia s’ha de deixar interpel·lar pels textos i l’acció simbòlica de la litúrgia?
Sí, per l’acció de l’Esperit Sant. Quan un es reuneix amb els germans en nom de Crist, aquest està present, quan es proclama la Paraula de Déu, és Crist qui parla; és a dir, les nostres celebracions litúrgiques son el lloc per excel·lència de la trobada amb el Crist, que continua actuant per l’Esperit Sant en la seva Església i, per tant, ens anem, en certa manera, transformant, prenen forma a partir del que celebrem. Per això, és necessària una bona formació per la litúrgia, per ser mes conscients i participatius en aquesta formació des de la litúrgia (cf SC 14).