“Si tot allò que vam tancar al març es pogués obrir demà, voldríem obrir el mateix tipus de projecte?” Aquesta pregunta de pes se la van fer a Càritas diocesana de Barcelona l’abril-maig del 2020, quan encara estàvem confinats i no hi havia vacunes. I es van respondre que no. La pandèmia va ser un reset obligat que a moltes entitats “ens ha canviat la vida”, admet Eduard Sala, cap d’acció social de Càritas diocesana de Barcelona.

“El fet que hi hagi tantes entitats no és signe de vitalitat de la societat civil, moltes sorgeixen perquè tenim un Estat del benestar molt feble”, assegura Ángel Belzunegui, director d’investigació del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques).