“Ens acomiadem de Barcelona amb tristesa, amb responsabilitat i amb esperança.” Així descriuen el moment actual les germanes clarisses de Pedralbes. Ha estat en un comunicat en què confirmen que el 15 de febrer s’acomiaden de l’emblemàtic monestir fundat per Elisenda de Montcada: “És amb tristesa i amb responsabilitat, però també amb esperança, que us anunciem que el proper 15 de febrer la comunitat de germanes clarisses del monestir de Santa Maria de Pedralbes deixarà aquesta casa, que tant els ha donat i en la qual han rebut tantes coses bones de la estimada ciutat de Barcelona. Després de set-cents anys toca dir: adéu, però com diu la cançó no és un adéu per sempre perquè sempre hi sereu presents en el seu cor i en la seva pregària.”
La manca de relleu generacional ha estat el detonant de la marxa de les clarisses de Pedralbes, que iniciaran una nova etapa en la seva vida a la Fraternitat de Clarisses de Vilobí d’Onyar: “En els últims 30 anys cap noia s’ha plantejat aquesta opció com a possible per la seva vida. Aquest esdeveniment tant de bo pugui ajudar les famílies a obrir aquesta possibilitat a les seves filles o fills; a pregar i treballar per l’evangeli de nostre Senyor Jesucrist; a viure la seva vida familiar en cristià per tornar a omplir de vida i joventut les nostres esglésies, les nostres parròquies, els moviments cristians… Déu faci que així sigui.” Pedralbes forma part de la Federació de Germanes Clarisses de Catalunya, Castelló i Menorca.
D’acord amb l’Arquebisbat de Barcelona, s’ha acordat mantenir el culte i les celebracions eucarístiques tant els dies feiners com els caps de setmana i festius, com ha estat fins ara. Alhora hi ha la intenció i el desig de mantenir totes les activitats culturals, artístiques i espirituals, a través de l’art i la música, com fins ara. Així mateix, reprendrem tan aviat com es pugui l’activitat pastoral i espiritual.
En el comunicat s’explica que des de l’any 2020 s’han avaluat diverses opcions per poder assegurar la continuïtat de la vida comunitària i fraterna al monestir de Santa Maria de Pedralbes. “Havent analitzat diverses possibilitats, aquestes germanes han assumit la dificultat de no trobar cap alternativa per poder tirar endavant la vida fraterna, la vida litúrgica, la pregària, que és el que dóna sentit a la Vida Consagrada Franciscana-Clariana. Aquesta decisió ha estat meditada, discernida i acceptada per la comunitat. Una decisió presa per la urgència de ser fidels a la seva vocació. Santa Clara escriu a la seva regla: que si un dia les germanes han de deixar el lloc on viuen, per qualsevol raó, l’única preocupació que han de tenir es viure sempre la vocació a la que un dia el Senyor les ha cridat. Aquestes són entre d’altres les raons per les quals han decidit fer aquest pas. Cap persona, cap estament ha imposat res, ni ha interferit en el seu discerniment comunitari.”
