Per Nadal celebrem el naixement de Crist, el Salvador. És tan important per a la nostra societat, que dediquem molts dies a celebrar-ho i diria que tots, fins i tot els no creients, hem fet reiterats desitjos aspiracionals de pau, bondat, amor i família. Hem entonat brindis a l’amistat durant els dinars, sopars i berenars familiars i d’empresa.

Però un cop passat… què? No volem que això ens duri sempre? I tant que sí. Però ha de ser autèntic, no pot ser impostat tot l’any i perquè sigui autèntic ha de sortir del més endins del cor, però també del voler, del cap; i tot plegat s’educa.

L’educació no és només la instrucció en coneixements i competències. No és només anar a escola; és molt més. És forjar persones de seny, bones persones, persones d’una peça, que s’ancoren en el que és fonamental i central de la naturalesa humana per fer el món millor. La millor versió d’un mateix a la família, a l’escola, amb els amics, a la feina, a l’esport, al compromís social…

És a la família —primerament— on es conreen les virtuts de la fortalesa, la justícia, la temprança i la prudència, i tantes altres, amb l’exemple de vida; és allà on som estimats i valorats només perquè som. Però també es conreen a l’escola, on cada projecte educatiu decideix cap a on vol anar, on els mestres són models de persona adulta per a cada infant i la convivència diària ens posa a prova. Tot i que sovint fallem i n’aprenem, sovint també podem excel·lir i ajudar a millorar les persones i el món que ens envolta.

Vaig llegir a la pedra fundacional d’una escola d’iniciativa social —fundada el segle passat— on s’expressava el que ara coneixem com a “missió”: forjar persones de seny, que facin dels seus coneixements culturals un instrument de servei als altres i cristians que visquin profundament la seva fe. Si en parléssim més, la família i l’escola, d’aquesta missió.

Sovint diem que tant de bo fos Nadal tot l’any. És bo voler Nadal tot l’any perquè ens agrada sentir-nos bé, perquè tornem a la raó de ser profunda de la persona, valorem més la família i les bones accions; i això vol dir no deixar-se distreure i enfocar-nos en la veritat, en la bondat i en la bellesa. I en això, la família i l’escola tenen molt a fer per tenir la comunitat de vida que busquem i excel·lir en allò que és més important: la humanitat.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!