A partir d’aquest dijous 4 de juny, ja es pot trobar a totes les llibreries la traducció al català de Magnifica humanitas (“Magnífica humanitat”), la primera carta encíclica del papa Lleó XIV.
Publicada oficialment per la Santa Seu el 25 de maig passat i traduïda al català per la Conferència Episcopal Tarraconense, Magnifica humanitas s’ha configurat com un document clau per comprendre els reptes humans, socials i espirituals que planteja la intel·ligència artificial.
Cent trenta-cinc anys després de la publicació de l’encíclica Rerum novarum, en què el papa Lleó XIII posava l’accent en les conseqüències socials de la revolució industrial, Lleó XIV planteja ara la necessitat de custodiar la dignitat humana en un temps marcat per la transformació digital, l’automatització i les noves formes de poder tecnològic.
En aquest context, el Pontífex convida a mirar la intel·ligència artificial no només com una eina tècnica, sinó com un repte moral que afecta el treball, l’educació, la comunicació, la vida social, la democràcia i la responsabilitat col·lectiva. El mateix títol, que en català es tradueix com a Magnífica humanitat, subratlla que la persona ha de continuar essent el centre irrenunciable de la vida social, econòmica i espiritual.
L’encíclica adverteix que la tecnologia no és un mal en si mateixa, però que el seu impacte depèn de qui la concep, la finança, la regula i la utilitza. Per això, Lleó XIV reclama que els algoritmes i les plataformes estiguin sempre al servei de les persones i del bé comú, i no de lògiques de domini, exclusió, manipulació o benefici d’uns pocs.
El document també destaca qüestions d’actualitat, com la pau, el treball digne i la justícia social, l’automatització militar o la protecció dels menors en l’ecosistema digital. En aquest sentit, el Papa reclama transparència, regulació internacional i un diàleg obert entre la teologia, les ciències humanes, els responsables polítics i els líders de la indústria tecnològica.
Així, la primera encíclica de Lleó XIV actualitza la Doctrina Social de l’Església davant dels grans interrogants de l’era digital i proposa una nova mirada que qüestiona com s’ha de distribuir i orientar el poder que genera la tecnologia.