Fa quatre diumenges comentàvem un passatge relatiu als Dotze que havien estat discutint entre ells, “en el camí” que portava Jesús a Jerusalem, “quin d’ells seria el més important” (9,33). Avui són dos d’ells, Jaume i Joan, fills de Zebedeu, els qui s’avancen als altres deu i s’asseguren abans que Jesús els ho concedirà: “Mestre, volem que allò que et suplicarem ens ho facis… Concedeix-nos que l’un a la teva dreta i l’altre a la sinistra ens asseguem en la teva glòria.” Estaven plenament convençuts que, si bé Jesús els havia insistit que el matarien a Jerusalem, el que ell en realitat anava a fer era a prendre el poder que li corresponia com a Messies d’Israel. Tot i que Jesús, amb la imatge de la copa i del baptisme, els insisteix novament que tot plegat serà un fracàs estrepitós, ells es mostren disposats a tot, per fer-ho avortar. Adonant-se Jesús que no entenen res, els respon ara sense embuts: “Això d’asseure’s a la meva dreta o a la sinistra, no és cosa meva el concedir-ho, per a uns altres ja ha estat preparat.” Mentre ells continuïn movent-se en categories de poder, no podia ser més explícit.
D’aquí que els deu restants, en sentir-ho, s’indignin contra Jaume i Joan. Tots pensaven el mateix. En les seves repetides ensenyances, Jesús ja els havia deixat ben clar que “els qui són tinguts com a dirigents de les nacions, les sotmetran i els seus grans homes les tiranitzen”, i els posa ara entre l’espasa i la paret: “No ha de ser així entre vosaltres, sinó que qui vulgui ser gran entre vosaltres, que es faci el vostre servidor; i qui vulgui ser el primer de vosaltres, que es faci el vostre esclau.” En l’escena a la qual he fet referència, Jesús va prendre “el criadet” que servia a taula, el va posar enmig d’ells i després el feu reclinar a taula al seu costat (9,36), sempre que seguim el text del Còdex Beza i no el dels altres manuscrits, que parlen d’un infant a qui Jesús va prendre en braços i l’abraçà. Ara els motiva posant-se ell mateix com a exemple: “I és que el Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.” Una lliçó molt actual.