“Dones, dignitat, Església.” Aquest ha estat el tema de reflexió en un nou cicle de Debats a Sant Ildefons organitzat per l’Associació Cristianisme al Segle XXI a la parròquia precisament de Sant Ildefons de Barcelona, el dissabte 24 d’octubre al matí. Un tema que ha estat exposat per quatre conferenciants i que també ha generat un col·loqui molt ric en què molts dels assistents han volgut dir-hi la seva. Una de les conclusions principals de la trobada pel que fa a la igualtat plena homes-dones: cal passar de la lògica del poder a la lògica de la comunió.
Queda clar, com constava en la convocatòria de l’acte, que el Sínode de la Sinodalitat està obrint un nou model de participació i de gestió de l’Església en què les dones tenen gran protagonisme. Ho veiem amb els nomenaments significatius a la Cúria vaticana que tant el papa Francesc com el papa Lleó XIV estan fent. Ho veiem també en la institució de nous ministeris laicals, oberts a les dones, com l’acolitat, el lectorat o el ministeri de catequista. Ara bé, per a alguns l’Església, pel que fa al tema de la igualtat home-dona, continua anant molt lenta, i fins i tot hi ha qui planteja l’opció de l’ordenació diaconal o fins i tot sacerdotal.
En les ponències va participar-hi Núria Sastre, advocada i presidenta de Cristianisme al Segle XXI, que va remarcar la importància d’actualitzar el Codi de Dret Canònic, on encara hi ha, segons ella, un clar biaix de gènere. Sastre va destacar que la paraula “dona” hi apareix en comptades ocasions i que, en la resta de disposicions, les dones queden incloses en expressions generals com “laics”, “persones físiques” o “fidels”.
La següent de parlar va ser Montserrat Rotllan, gestora de la parròquia Mare de Déu del Carme del Raval de Barcelona, confiada als escolapis, que va exposar la seva experiència i el seu testimoni en un món —la gestió parroquial— on encara la majoria són homes. La seva feina inclou des de l’atenció als fidels al despatx parroquial fins a la coordinació de les tasques de manteniment i la representació de la parròquia davant del bisbat i d’altres entitats socials i pastorals del barri.
Després va ser el torn de Josep Maria Rambla, jesuïta, capellà de la comunitat de base Juan García Nieto de Cornellà de Llobregat, on la igualtat home-dona es viu de forma molt natural. El pare Rambla va posar sobre la taula serveis que exerceixen les dones com el d’acompanyament espiritual a persones adultes, dirigint exercicis espirituals o en l’atenció en el dol i malaltia.
Finalment el darrer d’intervenir va ser el bisbe de Lleida, Daniel Palau, que va posar en relleu la importància de la comunió i de la unitat de l’Església. En aquest sentit, va recordar que tots els cristians comparteixen la dignitat baptismal i que cal reconèixer els carismes de cadascú. A partir de la constitució Lumen gentium del Concili Vaticà II, va plantejar la necessitat d’harmonitzar el sacerdoci comú de tots els batejats amb el sacerdoci ministerial, una qüestió que va definir com a difícil, però no impossible.
Molts dels comentaris durant el col·loqui posterior anaven dirigits al bisbe Daniel Palau, que els va anar entomant i contestant amb gran franquesa. Coses que van anar sortint: la diferència entre món rural i món urbà, en el sentit que la manca de capellans es nota molt més a les diòcesis més petites i, en aquest sentit, les dones tenen un gran protagonisme en les petites comunitats. També va haver-hi crítiques a la poca transparència del Sínode sobre la Sinodalitat en qüestions, per exemple, com el diaconat femení. També es va posar sobre la taula la lentitud en els avenços cap a una major igualtat homes-dones, alhora que es va atribuir als diferents contextos culturals i als diferents ritmes de l’Església. També es va parlar de la presència de les dones en la formació dels seminaristes.
Continguts rics, reflexions i experiències molt interessants que podreu recuperar a la web de l’Associació Cristianisme al Segle XXI: cristianismexxi.cat