“Ara que comença el nou curs podem caure en la temptació de tornar a la roda de l’activisme, deixant-nos endur per les presses i les múltiples tasques que tenim encomanades. Podem, fins i tot, estressar-nos, tot perdent la capacitat de sorprendre’ns de la realitat quotidiana a través de la qual Déu es manifesta”, alertava l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, en la seva carta dominical del 6 de setembre passat. En efecte, en el món cristià hi ha militància, compromís i responsabilitat, la idea del servei i del “donar-se sense límits” i, a més, en un context de poques vocacions, manca de mans en unes parròquies molt envellides i una feina que comença a ser ingent…
Benvinguts a la societat del rendiment on el “nou paradigma és estar ocupat, molt ocupat i tota l’estona”, com constata Mari Sol Pérez Guevara —autora del llibre Espiritualidad y ‘burnout’. Guía para prevenir, acompañar y superar el ‘burnout’ (PPC, 2025)— on el descans s’ha convertit en un luxe. “Dècades enrere teníem els rellotges de sol, hi havia un ritme natural del descans i l’activitat que venia donat pel dia i la nit. Amb la llum elèctrica tot això es va acabar i amb l’era digital s’ha dinamitat: no hi ha moment de descans o no, tot és hiperconnexió”, raona.
“Els candidats a ‘burnie’ acostumen a ser la bona gent, la que sempre diu que sí, amb qualitats i que les posa al servei i amb alt nivell de sentit de la responsabilitat”, explica Mari Sol Pérez Guevara.
