Aquesta magnifica humanitat ha estat proclamada amb força en el cor de la nostra terra. El viatge del papa Lleó XIV entre nosaltres ha significat una nova represa en el nostre compromís d’anunciar l’Evangeli amb la paraula i amb la coherència dels fets, per tal que —com deia el papa Francesc— “les estructures totes elles es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi la resposta positiva de tots aquells a qui Jesús convoca a la seva amistat” (EG 27).
Les càrregues de fons de tot el seu missatge ja les hem pogut assaborir en el contingut de la primera encíclica «Magnifica humanitas» del papa Lleó. Comença amb la presentació d’una alternativa que ha marcat des seus inicis la història humana: “aixecar una nova torre de Babel” o “edificar la ciutat on Déu i la humanitat viuen junts”. Per tant, dos camins davant nosaltres: humanitat sense Déu o Déu en el centre; uniformitat o diversitat com a riquesa; deshumanització o fraternitat i cooperació.
Un principi ben clar: vetlar per la dignitat de les persones i el bé comú. Per això, l’esforç haurà d’anar dirigit a “edificar sobre la roca de la relació amb Déu”(MH, 11), la qual cosa significa reconèixer que la veritat del seu amor ens crida a una vida “a desdir” (Jn 10,10) i la comunió amb Ell. L’altra dimensió ens demana “edificar el bé”, la qual cosa exigeix una corresponsabilitat valenta. De fet, el progrés es mesura per la dignitat de cadascú i pel bé dels pobles. Al mateix temps, seguim la crida de Jesús a ser apòstols que prediquen anunciant que el Regne de Déu és a prop.