Un breu resum de les paraules plenes d’amabilitat i d’exigència que el papa Lleó XIV va dirigir als “amics” i “amigues” del Centre Penitenciari Brians 1. El tracte d’amistat vol dir proximitat, atenció, relació cordial del qui ha dit als seus deixebles “vosaltres sou els meus amics!”. Són les notes pròpies d’una acollida tal com Jesús la preveu i que no necessiten explicació: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m.” A la frase inicial de “Déu t’estima com ets, però et somia millor” hi afegeix: “El Senyor ens permet a tots començar sempre de nou”, tot perquè “ser humà i ser cristià no consisteix a no equivocar-se, sinó a créixer en la capacitat de convertir-se, penedir-se, esmenar-se i, sobretot, de reconciliar-se i de perdonar”.
El papa Lleó, davant dels presos i preses, posa el fonament de tota afirmació, quan afirma que tot ésser humà és “digne” pel sol fet “d’haver estat volgut, creat i estimat per Déu”. Per això, no dubta de dir amb contundència que “no existeix cap situació que faci al Senyor apartar de nosaltres la seva mirada”.
La sensibilitat envers el món de la presó i dels presos en particular, ha pogut tenir al llarg dels temps diversos escenaris, però l’actitud que Jesús ens demana a l’Evangeli és la de descobrir el seu rostre en cada pres. La mirada creient del cristià descobreix una realitat humana molt distinta de la que es percep sovint a través dels mitjans de comunicació, les estratègies polítiques, o la que ens arriba des d’una percepció purament aliena. Per això, la Pastoral Penitenciària, com a acció de les nostres Esglésies, està responent amb generositat, ja que toca de ple les arrels de l’Evangeli i és una de les preferències de Jesús.