Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de poder apropar-me, amb un grup de persones, a una realitat que fa molts anys que tenim a la ciutat: el Cottolengo del pare Alegre, en el qual s’acullen persones amb discapacitat intel·lectual, psíquica o física amb alta vulnerabilitat. Allà les germanes, amb professionals i voluntàries, aconsegueixen oferir una llar on viure formant una gran família, com ens van expressar els testimonis.

Les paraules que més var sortir al relat de les protagonistes de la tarda van ser: família, vulnerabilitat, acollida… però, per sobre de totes, Providència. Tot és Providència, ens deia la germana recolzada sense dubtar-ho per les altres persones.

Sentir parlar que tot és fruit de la Providència fa pensar i posar en valor aquesta confiança: l’acció de l’Esperit és transformadora, i ofereix al món la possibilitat de sentir-nos sostinguts; donat que aquest alè que ens arriba, si el deixem entrar, ens canvia la manera de fer i podem oferir la millor versió del que som a tot el nostre entorn.

Si deixem que sigui l’Esperit qui guiï la nostra vida, aviat podrem sentir-ne els fruits: goig, pau, paciència, bondat, mansuetud, humilitat, temprança, amor, sobrietat… I si els sentim i vivim serem veritables llavors de transformació al nostre entorn. Potser això és certament providencial i motiu de profund agraïment per cada gest que millora la vida d’una persona concreta allà on es doni.