La festa de la Nativitat de Maria és un record entranyableque la mare de Jesús va ser un ésser humà com tota la resta i, tot i això,única en la seva relació amb el misteri de Déu U i Tri.
És convicció de l’Església que ella va rebre el do de serimmaculada des de la seva concepció. Moltes vegades he mirat d’imaginar comseria una nena sense egoismes, sense orgull ni supèrbia, sense enveges… Una jovealegre i senzillament oberta als altres. Interiorment plena de llum,constantment dòcil a l’Esperit Sant, sense oposar-li mai resistències provinentsd’una autodefensa malentesa.
Aquesta «immaculadesa» era la millor preparació per acollir elFill de Déu dins d’ella i educar-lo com a nen i jove. I segur que sant Josepdevia estar en la mateixa longitud d’ona perquè era imprescindible.
I nosaltres? Tota la resta de les persones tenim una tasca iuna crida: arribar a ser immaculats. Com Maria Magdalena —de la qual Jesús vaexpulsar «7 dimonis»—, abandonant tota forma de domini sobre els altres i submissionsmalsanes per arribar a establir relacions humanes respectuoses, benvolents, iassolir la plenitud de la puresa de cor.
Aquesta immaculadesa és necessària per viure el Cel, la vidasobrenatural que Crist fa possible per a nosaltres, començant ja des d’aquí. Ladocilitat a l’Esperit Sant, la disponibilitat per seguir els seus plans sensearrelaments ni covardies, porta a la llibertat i l’alegria. Aquesta és lasantedat a la qual tots som cridats, i que es dona no de manera individual, sinó«en família», en comunitat, els uns al costat dels altres ajudant-nos ambpaciència.
Maria de Natzaret, la nostra Mare, ens acompanya enels esforços diaris per obrir-nos al do de l’amor de Déu que ens fa caminar capa aquest ser transparents i immaculats.
