Els cardenals Jaime Spengler, president del Consell Episcopal Llatinoamericà i Caribeny (CELAM); Felipe Neri Ferrao, president de la Federació de les Conferències Episcopals d’Àsia (FABC), i Fridolin Ambongo Besungu, president del Simposi de les Conferències Episcopals d’Àfrica i Madagascar (SECAM) han presentat al papa Lleó el document Una crida per la justícia climàtica i la Casa Comuna: conversió ecològica, transformació i resistència a les falses solucions.

Aquest text ha estat elaborat per les tres confederacions amb suport d’experts des del 2024. Els purpurats també han ofert una roda de premsa a l’Oficina de premsa vaticana per presentar el document, juntament amb la secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, Emilce Cuda.

“No som aquí com a experts o polítics, sinó com a pastors; demanem una conversió del cor”, han assenyalat des de l’inici de la presentació. En aquest sentit, han constatat que després dels deu anys de la publicació de l’encíclica Laudato Si’ i de la signatura de l’Acord de París, els països no han respost amb la urgència que calia.

Per això, han insistit que “l’Església no restarà callada. Continuarem aixecant la veu juntament amb la ciència, la societat civil, els més vulnerables, amb veritat i coherència, fins que es faci justícia”.

Aquesta crida té com a horitzó la propera Conferència sobre el Canvi Climàtic, la COP30, que es farà al Brasil del 10 al 21 de novembre.

L’estil del document, la concreció dels problemes abordats i les solucions, revelen que no és una posició aïllada, sinó el resultat d’un llarg treball en xarxa tant a nivell eclesial com de la societat civil, les associacions i les poblacions indígenes.

Partint de l’Amazònia, aquest viatge ha portat l’Església del Sud global a dialogar, coordinar-se, crear xarxes ecològiques regionals i ser significativa en els seus territoris respectius.

“La crisi climàtica”, diu el document, “és una realitat urgent, amb un escalfament registrat d’1,5º C el 2024. No és només un problema tècnic: és una qüestió existencial de justícia, dignitat i cura de la nostra llar comuna”. I constata que “són el Sud del món i les generacions futures els qui ja estan patint les conseqüències”.

Deute ecològic i països rics

El text rebutja les falses solucions com el “capitalisme verd”, la tecnocràcia, la natura mercantilitzada i l’extractivisme, que perpetuen l’explotació i la injustícia. En el seu lloc, diuen els episcopats, cal equitat: “Els països rics han de pagar el seu deute ecològic, amb finançament climàtic just, sense endeutar més encara el Sud, per recuperar les pèrdues i els danys, i fomentar la resiliència a Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib, Àsia i Oceania.”

La justícia implica no promoure un creixement econòmic descontrolat i “posar fi als combustibles fòssils i a les infraestructures que hi estan associades, i gravar adequadament qui se n’ha beneficiat, inaugurant una nova era de govern que inclogui i prioritzi les comunitats més afectades per les crisis climàtiques i naturals”.

També apareix al text la protecció i la defensa dels pobles indígenes i tradicionals, els ecosistemes i les comunitats empobrides, i “reconèixer la major vulnerabilitat de les dones, les nenes i les noves generacions”, així com considerar la migració climàtica “com un desafiament per a la justícia i els drets humans”.

Compromís i propostes de l’Església

L’Església no es vol limitar a les paraules, i el CELAM, la FABC i el SECAM afirmen que desitgen assumir compromisos específics: “Defensarem els més vulnerables en cada decisió sobre el clima i la natura” i proposen “educar en l’ecologia integral i promoure economies solidàries, la sobrietat feliç de la Laudato Si’ i el bon viure de la saviesa ancestral”.

A més, l’Església està cridada a “enfortir l’aliança intercontinental entre els països del Sud del món per promoure la cooperació i la solidaritat”.

De cara a la COP30, els signants es comprometen a monitorejar els resultats de la cimera a través d’un observatori de justícia climàtica. I proposen una coalició històrica entre actors del Nord i del Sud del món per abordar les crisis de forma solidària.

I demanen als països rics que “reconeguin i assumeixin la seva responsabilitat social i ecològica, com a principals culpables històrics de l’explotació dels recursos naturals i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i es comprometin a assegurar un finançament just, accessible i efectiu per a la lluita contra el canvi climàtic, que no generi més deute, per recuperar les pèrdues i danys existents i la capacitat de resiliència del Sud del món”.

El document també recull una crida específica als governs per respectar l’Acord de París i implementar les contribucions per estar a l’alçada de la urgència del canvi climàtic; “prioritzar el bé comú sobre el lucre; transformar el sistema econòmic cap a un model regeneratiu que prioritzi el benestar de les persones i que garanteixi condicions de vida al planeta i promoure polítiques climàtiques i ambientals basades en els drets humans”.

“Que la COP30 no sigui una simple cimera més”, desitgen, “sinó una fita de resistència, articulació intercontinental i transformació real”.