«Compto amb vosaltres perquè m’ajudeu a discernir el que l’Esperit diu avui a l’Església», expressava el Sant Pare a l’Aula Pau VI en el discurs introductori del Consistori extraordinari, celebrat els dies 26 i 27 de juny.
Però, què és un Consistori i per què aquest, particularment, és extraordinari? Es tracta d’una reunió privada de cardenals convocada pel mateix pontífex. Segons el Codi de Dret Canònic, n’hi ha d’extraordinaris quan «ho aconsellen especials necessitats de l’Església o la gravetat dels assumptes que han de tractar-se» i, a més, hi són convocats tots els cardenals. En aquest cas, és el segon Consistori extraordinari d’aquest any —el primer va tenir lloc els dies 7 i 8 de gener.
Aquesta fórmula recorda, en certa manera, el Consell de Cardenals que convocava el Papa Francesc —també anomenat C7, C8 o C9 segons el nombre de membres—, un grup reduït que exercia com a principal òrgan consultiu del Papa per al govern de l’Església i la reforma de la Cúria Romana. El cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona, en va ser nomenat membre l’any 2023. Lleó, en canvi, amb poc menys d’un any de pontificat, de moment opta per una fórmula més amplia, on han participat fins a 178 cardenals.
Unes reunions que remeten, en certa manera, a les Congregacions de cardenals: aquelles reunions prèvies al Conclave, durant el període de seu vacant, on es debatien les grans qüestions que hauria d’abordar l’Església en els anys venidors. I és que, com ha demostrat el Papa en la seva introducció, confia en el suport que els cardenals li puguin brindar i amb el seu consell. “El ministeri que el Senyor m’ha confiat no pot viure’s en soledat. Necessita de la vostra experiència, de la vostra saviesa pastoral, del seu coneixement de les Esglésies i dels pobles que els han estat confiats” – ha expressat, confiant en els punts de vista de tots- “necessito el seu suport: fort, explícit i públic. Necessito sentir-me sostingut per vostès com a germans”. Lleó XIV, amb les seves arrels agustines i el seu historial missioner, ha situat la missió com a fil conductor de tots els temes tractats. “Com podem ajudar avui a les nostres Esglésies a anunciar l’Evangeli amb major fidelitat, llibertat i credibilitat? La missió no és una de les moltes tasques de l’Església. És la seva raó d’existir”, ha afirmat.
Les sessions de treball d’aquests dies s’han estructurat en quatre temes principals. La primera, ha estat una meditació que ha partit de la situació internacional, un espai on els cardenals han pogut compartir el que s’està vivint a les diferents parts del món i a les esglésies locals, seguint el fil de quins són els patiments, les tensions o els interrogants que afecten amb major urgència. La segona i la tercera sessions s’han dedicat a una exploració més profunda de l’encíclica Magnifica Humanitas. Finalment, la quarta sessió s’ha centrat especialment en informar els membres del Col·legi Cardenalici sobre el procés d’implementació del Sínode, començant amb el recent document sobre les Assemblees Sinodals 2027-2028. Les sessions s’han desenvolupat seguint la metodologia sinodal de treballar amb grups, a partir d’un procés de pregària, d’escolta i de diàleg.
La promoció de la pau i la implementació de la sinodalitat, algunes de les conclusions
“Veure cardenals d’Esglésies, cultures i orígens tan diversos escoltant-se mútuament i buscant junts allò que millor serveix a l’Evangeli ha estat font de consol i esperança per a mi”, ha expressat el Sant Pare a la sessió conclusiva d’aquest Consistori Extraordinari. El Papa també ha confiat als cardenals la implementació del Sínode, demanant-los que l’acompanyin amb convicció a les seves Esglésies i que fomentin una comprensió autèntica de la sinodalitat entre tots els fidels. En aquest sentit, ha recordat la pregunta de fons sobre aquest procés eclesial: “Em sembla que la qüestió de la sinodalitat no és principalment: ‘Qui té el poder de decidir?’. La pregunta és més profunda: ‘Com custodiem junts el do que el Senyor ha confiat a la seva Església?’”. Quan aquesta pregunta esdevé el centre del discerniment, ha explicat, les qüestions d’autoritat i corresponsabilitat “troben el seu lloc legítim, il·luminades per la missió i la fidelitat compartida a l’Evangeli”.
Em sembla que la qüestió de la sinodalitat no és principalment: ‘Qui té el poder de decidir?’. La pregunta és més profunda: ‘Com custodiem junts el do que el Senyor ha confiat a la seva Església?’
En les seves conclusions de la primera sessió, el Sant Pare ha recollit les principals preocupacions expressades pels cardenals, destacant que li ha cridat especialment l’atenció com darrere del sofriment causat per la guerra, la violència i la pobresa s’hi amaguen ferides més profundes: la soledat, la crisi de les relacions i la pèrdua de l’esperança. Ha posat especial èmfasi en els joves, reconeixent en el seu sofriment “una de les ferides més profundes del nostre temps”, i en la família, anunciant una reunió a l’octubre amb els caps de les Esglésies Orientals i els presidents de les Conferències Episcopals per avaluar els passos fets des d’Amoris Laetitia. Finalment, ha connectat totes aquestes realitats amb la pau, recordant que la guerra neix primer dins el cor humà i que és precisament allà on Crist continua actuant.
De la segona sessió, el pontífex ha subratllat una de les grans conclusions de la Magnifica Humanitas i que els cardenals també han compartit: “la guerra no es només un conflicte entre estats”, sinó que “sorgeix molt abans, d’una cultura de poder que impregna la nostra manera de pensar, de viure les relacions” i, com és un dels seus punts habituals, ha recordat la importància de “reconstruir una cultura de cooperació i diàleg”, remarcant l’essencialitat de la “contribució dels fidels laics compromesos en la vida pública”.
Un dels temes conclusius que han acordat els cardenals ha estat l’acollida de la “Doctrina Social de l’Església” perquè esdevingui “cada cop mes un patrimoni viu de les nostres comunitats” que, tot i que “no ofereix solucions preestablertes”, sí que “educa l’Església en una manera evangèlica d’habitar la realitat. Altres de les conclusions han estat que l’Església ha de ser un lloc de trobada, escolta i diàleg i, per altra part, també ha destacat la importància del testimoni de la “trobada amb Crist, de la seva Paraula i dels Sagraments” que capaciten per “servir el món amb la força e l’Evangeli”.
Finalment, el Sant Pare ha compartit la seva alegria en veure com es va comprenent, cada vegada més, el sentit i el significat del Consistori perquè, “a través de l’escolta mútua i el discerniment compartit, l’Esperit Sant pugui ajudar el Papa a guiar l’Església”. Ara bé, ha recordat que “no és un parlament, no és un congrés on prevalen opinions o interessos, sinó una experiència de comunió al servei de la missió” recordant que, aquesta manera de treballar no ha de ser un fet aïllat, sinó una manera de viure de tota l’Església, on “el Poble de Déu pugui escoltar-se mútuament, pregar, discernir i caminar junts”. Ha conclòs que l’any que ve tornarà a haver un Consistori Extraordinari – tot i que encara no estan definides les dates- i també ha volgut recordar i acompanyar, especialment, el poble veneçolà afectat pel recent terratrèmol.