Del 12 al 16 d’abril, 274 fidels de l’Opus Dei d’arreu del món s’han reunit a Roma amb Mons. Fernando Ocáriz, prelat de l’Opus Dei, i els seus vicaris per adaptar els Estatuts de la prelatura al motu proprio Ad charisma tuendum del Papa Francesc.
En paraules de Mons. Fernando Ocáriz, en fer-se públic el document del Vaticà, “exhorta els fidels de la Prelatura a tenir cura del carisma de l’Opus Dei per a promoure l’acció evangelitzadora que compleixen els seus membres i difondre la crida a la santedat al món, a través de la santificació del treball i de les ocupacions familiars i socials.”
Per altra banda, indicava a més que els Estatuts de l’Opus Dei “seran convenientment adaptats, a proposta de la mateixa Prelatura, per a la seva aprovació pels òrgans competents de la Seu Apostòlica”. Amb aquesta darrera premissa, el prelat de l’Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz, va convocar aquest Congrés general extraordinari a Roma en el qual hi han participat 126 dones i 148 homes.
El motu proprio Ad charisma tuendum (Roma, 14-VII-2022) va modificar dos articles de la Constitució apostòlica Ut Sit, amb què es va erigir la Prelatura el 1982, per adaptar-los a la normativa fixada per la recent Constitució apostòlica Praedicate Evangelium (19-III-2022) sobre la reforma de la Cúria romana en la qual el Sant Pare porta deu anys treballant. En una entrevista ell mateix explicava que “no és només una qüestió de l’Opus Dei, sinó de les prelatures personals. A l’esquema de la Cúria, l’Opus Dei depenia de la Congregació de Bisbes, però al Codi de Dret Canònic les prelatures s’enquadren d’una altra manera, i calia unificar el criteri.” (ABC, 18 -XII-2022)
Els congressistes s’han guiat per dos criteris fonamentals: la fidelitat al carisma que va rebre sant Josepmaria el 2 d’octubre de 1928 i la filial adhesió a la voluntat expressada pel Sant Pare. Els treballs i les conclusions d’aquests dies es presentaran al Dicasteri per al Clergat, l’ens de la Santa Seu amb competències sobre les prelatures personals. I, més endavant, la Santa Seu comunicarà les modificacions finals als estatuts aprovades pel Papa, que és el legislador en la matèria.
