Aquest estiu està fortament marcat per la celebració de la XXXVII Jornada Mundial de la Joventut, del 31 de juliol al 6 d’agost a Lisboa, amb el lema “Maria se n’anà decididament” (Lc 1,39). Les xifres d’assistents són inèdites. Hi participen uns 6.200 joves d’arreu de Catalunya, dels quals 3.200 ho fan amb el pelegrinatge organitzat pel Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ).
L’estiu, per tant, està marcat pel rostre jove d’una Església que es reivindica com a protagonista de present i futur. Perquè són els joves, amb les seves ganes de transformació i de rejoveniment, els que tindran a les seves mans el timó de l’Església i la societat. Quan parlem dels joves, normalment ho fem pel boc gros, i posant tot el col·lectiu al mateix sac. Moltes vegades en parlem associant-los a problemàtiques com les addiccions, l’individualisme, l’autocomplaença, els problemes de salut mental, el suïcidi, l’abús de les noves tecnologies, la precarietat laboral o les dificultats d’emancipació.
Evidentment que tot això hi és, només cal fer un cop d’ull a les dades. Però hi ha tot un altre sector de joves que reivindiquem aquesta setmana i que viuen la fe com una forma de compromís sense excuses, perquè seguir l’Evangeli de Jesús és radical en essència.
L’Ares Matheus és educadora social a Arrels Sant Ignasi, coordinadora de MAG+S Lleida i monitora a l’esplai Sant Ignasi de Lleida. És una de les participants del quadern número 100d’EIDES titulat Joves i espiritualitat. L’entrevistem aquesta setmana, i ens diu que “una espiritualitat sense compromís pot arribar a ser hipòcrita. Si creiem en Déu, creiem en l’amor. I l’amor no té sentit si no és cap als altres. L’amor cap als altres implica necessàriament el compromís”.
És la mateixa vivència que comparteixen els joves que entrevistem en el Primer Pla. Són nois i noies que dediquen l’estiu al voluntariat, a treballar pels altres, com per exemple participant en el voluntariat internacional que organitza cada any l’ONG SED, vinculada als Germans Maristes.
L’etapa de la joventut, caracteritzada per la recerca de sentit, és terreny fèrtil perquè la llavor hi germini. L’Evangeli pot esdevenir per als joves una autèntica revolució d’un amor generós i apassionat que troba en el fet de donar-se a Déu i als altres la felicitat i el sentit de la vida. Hi pot haver cap proposta més engrescadora?
