La gestió d’emergències és un repte complex que requereix una resposta coordinada i eficient. Hem après valuoses lliçons a València.

En primer lloc, és fonamental establir un protocol clar i eficaç per a la gestió de l’emergència. Càritas ha implementat un protocol que va permetre una ràpida identificació de les necessitats més urgents, especialment de les persones en situació de vulnerabilitat.

La comunicació i coordinació són essencials. A Càritas, treballem estretament amb els equips sobre el terreny. Això va permetre una millor distribució dels recursos i una resposta més ràpida a les necessitats emergents. En aquest sentit, seguir les instruccions de les autoritats i coordinar-se amb altres organitzacions és un altre aspecte clau que resulta indispensable per evitar duplicar esforços.

Un altre aspecte crucial és la mobilització de voluntaris. La solidaritat de la societat espanyola va ser extraordinària, i moltes persones es van oferir per ajudar. Això no obstant, és important canalitzar aquesta ajuda de manera coordinada i organitzada. En aquest sentit, l’ideal és intentar evitar col·laboracions puntuals i aprofitar aquesta solidaritat sobrevinguda per fomentar un compromís a mitjà o llarg termini.

Respecte de la millor manera d’ajudar, sempre és a través de donacions monetàries. Moltes vegades ens resulta complicat traslladar aquesta idea a l’opinió pública, però és un aspecte contrastat a través d’any d’experiència en gestió d’emergències. Les ajudes monetàries permeten la compra dels productes que més es necessiten.

Finalment, la meva recomanació és canalitzar sempre la nostra solidaritat a través d’organitzacions reconegudes.

En resum, afrontar les emergències requereix una combinació de planificació, coordinació i solidaritat. L’experiència de la DANA a València ens ha ensenyat que, amb un enfocament organitzat i col·laboratiu, podem respondre de manera efectiva i ajudar les comunitats a recuperar-se més ràpidament.