L’evangeli d’avui insisteix en la importància de la coherència. Moltes vegades valorem en els altres la coherència, els seus valors i criteris; avui Jesús ens diu que no podem quedar-nos només amb jutjar i jutjar els altres. El judici només és de Déu. Llavors, què hem de fer? Jesús ens diu que la coherència és un do que ve del cel i que de manera especial hem d’acollir com la llavor que ha de créixer en una terra bona. Ens ho ha dit fa uns diumenges: la terra som nosaltres, és un símbol de com volem rebre la llavor d’un missatge que ens transforma. El missatge que ens transforma és l’Evangeli, la força que el fa realitat, la gràcia de Déu el qual, per mitjà de Jesucrist, mort i ressuscitat, ens converteix en persones noves. La renovació espiritual que ens dona Jesucrist per obra de l’Esperit Sant és un do que ve del cel i que hem de rebre com la terra rep una llavor. El fruit bo que donen els arbres bons és el que volem per a nosaltres i també per als altres. La coherència ha d’anar acompanyada de la generositat. De què val tenir fe si no tinc caritat per compartir allò que Déu em regala al cor? Per aquest motiu, Jesús insisteix en coses que semblen bàsiques, però que al final són els elements essencials per a una vida feliç en aquest món. Felicitat, coherència, generositat, creença en Déu, transformació en una vida nova. Aquesta és la nova llavor que brota en el cor dels que volen creure en Déu, esperar en Déu i estimar el proïsme.

Llavors, ens preguntem una cosa molt important per al nostre dia a dia. Si la transformació interior és una realitat que supera els nostres criteris, i Jesús ens diu que no hem de jutjar la vida de ningú perquè ens falta molta informació; llavors, hem de suspendre el judici sobre la realitat, la gent, les coses i sobre nosaltres mateixos? La resposta és no. Així com la coherència, la felicitat, la generositat, la pròpia fe i la transformació en una vida nova no depenen només de la intenció, també depenen dels valors sobrenaturals, que Déu ens regala. Jesús ens convida a descobrir que la coherència no és suficient, la fe ha de ser el fonament d’aquesta coherència. També ens diu que el judici ha de ser l’últim, perquè abans hi ha el treball interior personal. Així podrem ajudar els altres de manera real i no només transferir les pròpies maneres de concebre la realitat. A més, hem de recordar que Déu supera la nostra pròpia visió de les coses. Heus ací la grandesa de la fe i del missatge cristià.