L’escena que comentem es troba en els tres evangelis sinòptics i en l’escrit de Joan. Segons Marc, els cinc mil homes adults s’haurien recolzat per terra en formació militar contravenint l’ordre explícita de Jesús, a saber, que ho fessin com si fos per a un banquet festiu (Mc 6,39-40); Mateu no el secunda (Mt 14,19); segons Joan, en la línia de Marc, se’l volien endur per la força per fer-lo rei, però ell es retirà a la muntanya, ell sol, i es posà a pregar (Jn 6,15). Lluc, en el seu escrit adreçat a l’exsumme sacerdot Teòfil, és més prudent (Lc 9,11b-17). Jesús ordena als deixebles: “Feu-los recolzar per terra en grups com de cinquanta”, com solien fer-ho els cercles de profetes. De fet, “som en un lloc despoblat”, li han advertit els Dotze, que volien treure-se’ls de sobre: “Acomiada la multitud, que se’n vagin per les aldees de la rodalia i per les masies a buscar allotjament.” Jesús, en canvi, havia acollit les multituds de seguidors i s’havia posat a parlar-los del Regne de Déu. Davant l’actitud exclusivista dels Dotze, els ordena: “¡Doneu-los vosaltres de menjar!” Aquests novament s’excusen i parlen en termes crematístics i amb un to despectiu: “No tenim més que cinc pans i dos peixos! A no ser que anem nosaltres mateixos a comprar, per a tot el poble aquest, queviures.” Un cop la multitud dels cinc mil seguidors s’hagueren recolzat sobre l’herba verda, Jesús “prengué els cinc pans i els dos peixos; alçant la mirada al cel, pregà i pronuncià una benedicció sobre ells”, tant sobre els pans com sobre els peixos. A fi que els deixebles assimilessin la lliçó que els volia impartir, “els anava donant als deixebles perquè els compartissin amb les multituds”,amb els cinc mil homes adults que s’haurien conjurat, segons l’evangeli de Marc i l’escrit de Joan, per fer-lo rei. “No sols en menjaren, sinó que tots quedaren saciats”, comenta Lluc a Teòfil: les dotze cistelles de sobralles que han recollit haurien de servir, en el futur, per alimentar les dotze tribus d’Israel.