Quan arriba el diumenge, els cristians celebrem el dia del Senyor i té un caire diferent de la resta de la setmana. Ens reunim a l’església per celebrar l’Eucaristia, el memorial de l’únic Misteri Pasqual de nostre Senyor Jesucrist. En ella, som alimentats a la taula de la Paraula i a la taula eucarística, on rebem el Cos i la Sang del Senyor perquè tinguem vida, i som enviats a testimoniar la Bona Nova de Jesucrist.

És també una ocasió per retrobar-nos amb amics, veïns i coneguts que també venen a l’església a celebrar el dia del Senyor. Però sovint ens passa que abans de començar la celebració eucarística tot són corredisses, nervis —sobretot a la sagristia— o també fem la tertúlia abans no toqui la campaneta que ens indica que la missa comença. I aleshores, havent començat la celebració eucarística, ens passa que ens despistem, o recordem que hem de contestar un missatge, o pensem en el que tenim després o en aquella situació que ens ha incomodat. Tot això és ben humà i natural, però pot passar que aquella celebració no cali en nosaltres. No fa gaire, una persona precisament m’ho preguntava i m’ho comentava; em deia que li costava concentrar-se. Entre moltes causes, el que he dit fins ara —perquè a tots ens passa, també a mi—, també són causes importants.

Ja sant Carles Borromeu, en l’últim sínode que va convocar essent arquebisbe de Milà deia: “Un altre sacerdot es queixa que, quan entra al cor per cantar, o quan es disposa a celebrar missa, de sobte li venen al pensament mil coses que el distreuen de Déu; però abans d’entrar al cor o bé de disposar-se a celebrar missa, què ha fet a la sagristia, com s’ha disposat, quins mitjans ha usat per concentrar la seva atenció?”

És per això que ens cal posar tots els mitjans possibles perquè la celebració eucarística sigui, com ens recorda la constitució Sacrosantum concilium, conscient, activa i fructuosa. Hem de crear un clima de pregària, de recolliment a les nostres comunitats, sigui assajant els cants de la missa, música instrumental, o altres iniciatives de pietat semblants, per tal que quan arribem al temple, ens disposem interiorment a rebre el do de Déu que ve a nosaltres i quan comenci la missa ja estiguem en sintonia i obertura per rebre el Senyor, que ens alimenta amb la seva Paraula i amb el seu Cos i la seva Sang.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!