Avui, 17 d’abril, Dijous Sant, ha tingut lloc a dos quarts de deu del matí la santa missa crismal a la basílica de Sant Pere del Vaticà. Ha estat celebrada pel cardenal Domenico Calcagno, president emèrit de l’Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica (APSA). El papa Francesc ha delegat l’ofici de la missa crismal ens mans d’aquest cardenal italià, de 82 anys, que va ser bisbe de Savona-Noli entre el 2002 i el 2007.
“L’Any Jubilar representa, per a nosaltres els sacerdots, una crida específica a recomençar sota el signe de la conversió. Pelegrins d’esperança per sortir del clericalisme i convertir-nos en anunciadors d’esperança. Si l’Alfa i l’Omega de la nostra vida és Jesús, també nosaltres trobarem el rebuig que Ell va experimentar a Natzaret”, deia l’homilia del papa Francesc, llegida pel cardenal Domenico Calcagno.
I ha afegit: “El pastor que estima el seu poble no viu a la recerca d’aprovació i consens costi el que costi. Això no obstant, la fidelitat de l’amor transforma: els primers que ho reconeixen són els pobres; després, lentament també inquieta i atrau els altres.”
El cardenal Calcagno ha expressat el següent: “Estem aquí reunits, benvolguts amics, per fer nostra i repetir aquesta afirmació: ‘Sí, així serà. Amén.’ És la confessió de fe del Poble de Déu: ‘Sí, així és, ferm com una roca!’ Passió, mort i resurrecció de Jesús, que ens disposem a reviure, són el terreny que sosté fermament l’Església i, en ella, el nostre ministeri sacerdotal.”
Més endavant, s’ha preguntat: “I quin terreny és aquest? En quin humus podem no tan sols resistir, sinó florir? Per comprendre-ho, cal tornar a Natzaret, com ho va intuir tan profundament sant Carles de Foucauld.”
La basílica de Sant Pere del Vaticà ha acollit la santa missa crismal. Foto: Vatican Media.
L’homilia del Sant Pare s’ha adreçat novament als preveres: “Benvolguts sacerdots, cadascun de nosaltres té una Paraula per acomplir. Cadascun de nosaltres té amb la Paraula de Déu una relació que ve des de lluny. I la posem al servei de tots només quan la Bíblia continua sent la nostra primera llar. Dins d’ella, cadascun té pàgines més estimades. Això és formós i important!”
“Ajudem també —ha llegit el cardenal Domenico Calcagno — perquè els altres trobin les pàgines de la seva vida: potser els esposos, quan trien les lectures del seu matrimoni; o els qui estan de dol i cerquen passatges per encomanar el difunt a la misericòrdia de Déu i a la pregària de la comunitat. Hi ha una pàgina vocacional, generalment, al començament del camí de cadascun de nosaltres. A través d’ella, Déu ens continua cridant, si la custodiem, per tal que no s’entebioni l’amor.”
“És obra de Déu, no nostra, la de dur als pobres un missatge d’alegria; als captius, l’alliberament; als cecs, la vista, i la llibertat als oprimits. Si Jesús va trobar aquest passatge en el llibre, avui ho continua llegint en la biografia de cadascun de nosaltres. Primer, perquè, fins a l’últim dia, és sempre Ell qui ens evangelitza, qui ens allibera de les nostres presons, qui ens obre els ulls, qui alleuja la càrrega posada sobre la nostra espatlla”, continuava l’homilia del Pontífex.
El cardenal Calcagno llegia que Déu, “quan ens crida a la seva missió y quan ens insereix sagramentalment en la seva vida, també allibera uns altres a través de nosaltres. Generalment, sense que ens adonem. El nostre sacerdoci esdevé un ministeri jubilar, com el seu, sense sonar el corn ni la trompeta; en una entrega silenciosa, però radical i gratuïta. És el Regne de Déu, aquell que narren les paràboles, eficaç i discret com el llevat, silenciós com la llavor. Quantes vegades els petits l’han reconegut en nosaltres? Som capaços de donar gràcies?”.
I ha acabat amb aquestes paraules: “Estimats fidels, poble de l’esperança, pregueu avui per l’alegria dels sacerdots. Que arribi a vosaltres l’alliberament promès per les Escriptures i alimentat pels sagraments. Hi ha moltes pors i grans injustícies ens envolten, però un món nou ja ha sorgit. Tant va estimar Déu el món que ens va donar el seu Fill, Jesús.”
