“Els treballs guardonats amb els prestigiosos premis Crítica Serra d’Or són tresors col·lectius que contribueixen fermament al desenvolupament civil i cultural del país, sobretot pel fet de fer-ho en català”, ha dit Anna Erra, presidenta del Parlament de Catalunya, durant el lliurament dels premis Crítica Serra d’Or 2024. L’acte ha tingut lloc el dimecres 3 d’abril a l’Espai Endesa de Barcelona.

El P. Manel Gasch, abat de Montserrat, ha fet referència en la seva intervenció a tres virtuts monàstiques i benedictines que afavoreixen molt l’activitat i la creativitat cultural, i que PAMSA, editora de la revista Serra d’Or, acompleix a la perfecció.

“La primera —ha expressat el P. Gasch— és l’amor a les lletres. La perseverança és la segona virtut, i això ho aplicaria a la constància de mantenir una revista cultural com Serra d’Or, veritable cronista de la cultura catalana de més de mig segle, i a continuar atorgant aquests premis, reconeixement de la capacitat pacient de tots els qui arrisqueu temps i esforç en aquestes activitats difícils, artístiques i literàries.”

El P. Manel Gasch, abat de Montserrat, durant la seva intervenció.

Foto: Agustí Codinach.

La tercera virtut és l’estabilitat. “Estabilitat en el cor de la nostra terra, de la nostra cultura, de la nostra llengua, per la qual no ens atorguem cap mèrit, sinó el d’haver intentat comprendre els temps i les necessitats i de continuar-ho fent, en una editorial i revista al servei exclusiu, com deia el P. Josep Massot, de la llengua i cultura catalanes, vetllant-ne sempre la correcció i l’excel·lència”, ha constatat l’abat de Montserrat.

L’acte també ha comptat amb la presència de Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i Joaquim Noguero, cap del consell de redacció de la revista Serra d’Or.

Joaquim Noguero ha destacat que la revista ha estat sempre “un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar, a debatre, a discutir només en el sentit més humanista del terme”.

“La tria de temes d’aquest darrer any ha estat una declaració de principis”, ha explicat el cap del consell de redacció de Serra d’Or. Ha avançat que enguany continuaran “amb dossiers sobre els videojocs, la crisi de certa gestió cultural, Jordi Sarsanedas, el mite de Felanitx, el País Valencià o les distòpies d’un temps tan distòpic com el nostre, al costat dels mateixos col·laboradors que han fet possible anys i més anys de revista”.

Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2023 i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista.

Dins de l’apartat de Literatura i Assaig, les obres guardonades han estat les següents: Triomfador, de Joan Jordi Miralles (Novel·la); La llum mirada, de Vicenç Llorca (Poesia); La cinta vermella, de Fèlix Fanés (Assaig); El museu, amb guió de Jordi Carrión i il·lustracions de Sagar (Còmic), i La mort del rei Artús, de Lola Badia (Traducció).

Pel que fa a la secció de Recerca, els treballs que han merescut el reconeixement han estat aquests: Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII, de Joaquim Albareda Salvadó (Humanitats); Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació, de Jordi Ruiz-Olmo i David Camps (Ciències), i Catalonia: A New History, d’Andrew Dowling (Catalanística).

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra Celebration. Un ball parlat, de Montse Colomé i Pujol, ha estat guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or a l’espectacle de dansa. Tot el que passarà a partir d’ara, dirigit per Glòria Balañà, s’ha endut el premi a l’espectacle de teatre. El guardó a la trajectòria teatral ha estat per a Nao Albet i Marcel Borràs. I el premi a la millor aportació teòrica ha estat lliurat al I Simposi Internacional “Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica”, organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau.

Finalment, en la secció de Literatura Infantil i Juvenil, les obres guardonades han estat les següents: La lletra que tot ho canvia, amb text d’Albert Besora i il·lustracions d’Albert Asensio (Infantil); Els contes de Lesbos, d’Àngel Burgas i il·lustracions d’Ignasi Blanch (Juvenil); Una ciutat a Mart, amb text de Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Guillem Anglada-Escudé i Miquel Sureda Anfres i il·lustracions d’Eduard Altarriba (Coneixements), i Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, amb adaptació i dibuixos de Pep Brocal (Còmic).