“L’art sacre ens eleva el cor i ens du al transcendent. Ens porta a mirar amb els ulls interiors. Enhorabona, Catalonia Sacra, pels vostres deu anys d’existència!” Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), acabava així l’acte commemoratiu que rememorava la primera dècada de vida de Catalonia Sacra, que ha tingut lloc el dimarts 4 d’octubre al monestir de Sant Pau del Camp.

Catalonia Sacra, una iniciativa del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS), està constituïda pels departaments de patrimoni cultural dels deu bisbats amb seu a Catalunya. L’objectiu és dinamitzar i donar visibilitat a l’excepcional patrimoni cultural de l’Església. L’acte va comptar amb la presència dels bisbes de la CET, així com de representants institucionals i agents vinculats amb el patrimoni eclesial.

“La iniciativa de Catalonia Sacra és molt valuosa”

CARDENAL JOAN JOSEP OMELLA

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha estat el primer dels participants a prendre la paraula. “Fer visible l’expressió creativa de la fe dels nostres avantpassats és una idea preciosa. L’art cristià ha plasmat durant segles el misteri amorós de Déu, i continua fent-ho”, ha dit. “La iniciativa de Catalonia Sacra és molt valuosa”, ha manifestat el cardenal.

La delegada diocesana de Patrimoni Cultural del bisbat d’Urgell, Clara Arbués, ha ressaltat el valor cultural del patrimoni eclesiàstic arreu de la geografia catalana i la importància d’una bona gestió. Ha destacat tres moments clau en la història d’aquest patrimoni: la creació, a finals del segle XIX i començaments del XX, dels museus diocesans, l’organització de nombroses exposicions sobre art sacre i la presentació oficial de Catalonia Sacra el 19 de juliol del 2012.

“Des de fa vint anys, la Generalitat de Catalunya i l’Església catòlica fem un treball conjunt de preservació i difusió d’aquest patrimoni. És important fer arribar aquest llegat eclesiàstic a la ciutadania”, ha explicat Sònia Hernández, directora general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

“L’Església ha fet un convenciment col·lectiu per gestionar el seu patrimoni amb una mirada oberta”

DANI FONT, coordinador de Catalonia Sacra

Per la seva banda, Dani Font, coordinador de Catalonia Sacra, ha estat l’encarregat de fer una mirada retrospectiva al camí fet. Aquesta dècada ha servit, segons Font, perquè l’Església hagi fet un “convenciment col·lectiu” per gestionar el seu patrimoni amb “una mirada oberta”. Aquest fet es posa de manifest amb l’aposta dels diferents bisbats per professionals “joves i preparats tècnicament amb un bagatge institucional important” per tal de consolidar una proposta amb elements comuns a tot el territori.

Font ha tancat la seva al·locució amb un emotiu record per a Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, traspassat el 31 de març passat, i que va ser un “puntal imprescindible” perquè Catalonia Sacra tirés endavant.

Al llarg de l’acte també s’hi han projectat diverses reflexions a l’entorn de la rellevància del patrimoni eclesiàstic, a càrrec d’experts en la matèria, com ara el Dr. Marc Sureda (el valor litúrgic original), Mn. Robert Baró (el testimoni de la història), el Dr. Francesc Miralpeix (la importància de la sociabilitat parroquial), la Dra. Maria Garganté (santuaris, fe i paisatge) i el Dr. Jordi Faulí (sobre els espais arquitectònics com a atmosferes espirituals).

Finalment, Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida i president del SICPAS, ha sintetitzat els reptes que té Catalonia Sacra per als propers anys, un cop s’ha consolidat el seu paper com a agent rellevant en l’àmbit del patrimoni cultural català. “Cap endins, millorant la gestió global dels nostres equipaments i amb una cooperació més àmplia entre ells, i cap enfora, sumant còmplices i col·laboradors” que facilitin la gestió, el manteniment i la conservació, va constatar el prelat.

El bisbe de Lleida ha posat en relleu que cal fer del patrimoni cultural una portada d’entrada al cristianisme, perquè visitar aquest patrimoni també té “un valor religiós”.