Després dels evangelis i els Fets, a la Bíblia trobem les cartes paulines: són el gruix del Nou Testament. Alguns biblistes les anomenen “l’evangeli segons Pau”, tot i que el seu contingut és tan dens i variat que va molt més enllà d’un anunci de Jesús. Pau és el primer autor cristià que fa desenvolupaments teològics sobre Jesús i el seu missatge. De fet, la teologia cristiana es fonamenta en bona part en Pau.
Però quan ens posem a estudiar Bíblia, de seguida aprenem un fet que pot sorprendre: la majoria de biblistes diuen que no totes les cartes són de Pau. Només la meitat se li atribueixen amb certesa. Es reconeixen pel seu estil directe i vigorós, pels temes que tracten i detalls humans i precisos. Totes estan adreçades a comunitats concretes, fins i tot a persones. Per ordre d’antiguitat són: 1 Tessalonicencs, Romans, 1 i 2 Corintis, Gàlates, Filipencs i Filèmon. Les cartes atribuïdes són la resta: 2 Tessalonicencs, Colossencs, Efesis, les dues de Timoteu, Titus i Hebreus.
Qui va escriure aquestes cartes? Deixebles de Pau, ja que pels temes i enfoc comparteixen el pensament paulí. Algunes, com Colossencs, semblen una fusió de diversos escrits, alguns potser autèntics de Pau (salutacions personals), altres afegits o ampliats pels deixebles. Per què pensen els estudiosos que no són de Pau? Per l’estil i el llenguatge, i perquè tracten problemes i desviacions que es van produir en temps posteriors a Pau, ja en el segle II. I, tot i que s’adrecen a una comunitat o a una persona, en realitat són circulars per ser llegides a totes les esglésies.
Entre els temes controvertits d’aquestes cartes que no són de pròpia mà de Pau hi ha els consells morals respecte al silenci i la submissió de les dones. Tot i que es poden explicar per un afany de donar bon exemple i no escandalitzar en el món del segle I, podem detectar una discrepància amb el Pau que pastura comunitats carismàtiques on les dones poden liderar, predicar i ensenyar (1 Corintis 11, 5; Fets 18, 26); i amb el Pau que proclama la igualtat radical de tothom: esclaus i lliures, homes i dones, jueus i gentils (Filèmon 16 i Gàlates 3, 28).