Carles Llinàs, al centre, en l'acte d'investidura de Byung-Chul Han a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. | Font: Agustí Codinach

Carles Llinàs: “L’arrelament de l’esperança de Byung-Chul Han és en la seva fe”

El degà de la Facultat de Filosofia La Salle-URL destaca la capacitat del filòsof per saber mirar el món i reconèixer-hi les fragilitats de la societat actual

El filòsof Byung-Chul Han, un dels pensadors contemporanis més llegits i citats en l’última dècada, ja és doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull. La investidura ha tingut lloc aquest dimarts 17 de novembre a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, un escenari que ha esdevingut especialment significatiu per la lliçó magistral de l’homenatjat, titulada “L’arquitectura de l’ànima”.

Durant l’acte, Han s’ha declarat obertament catòlic i ha deixat entreveure la seva dimensió espiritual. En diversos moments, se’l va poder veure alçant la mirada cap a les voltes de la basílica. Un gest que el doctor Carles Llinàs, degà de la Facultat de Filosofia La Salle-URL i un dels padrins de la investidura, relaciona amb una de les claus del pensament del filòsof: la capacitat de “saber mirar” i d’admirar el món que ens envolta. En aquesta conversa, reflexionem amb Llinàs sobre el pensament de Han, la seva dimensió espiritual i l’esperança que batega en la seva obra.

Foto: Agustí Codinach.

La lliçó magistral de Han va unir les dues disciplines que han proposat la investidura, l’arquitectura i la filosofia, al voltant de l’ànima. Com s’alimenten mútuament en el seu pensament?

El primer que s’ha de tenir present és que Han no ha estat mai professor de filosofia en una facultat. Ell és filòsof, però, sobretot en els últims anys, ha estat professor a la Universitat de les Arts de Berlín, on s’estudia arquitectura, però no filosofia. Ha impartit assignatures d’humanitats o de filosofia per a gent que es mou en terrenys artístics, tècnics, etcètera. Això ja és rellevant per si mateix.

“La filosofia i la reflexió sobre el destí humà alimenten també la necessitat de construir noves formes de viure i d’habitar el món”

La manera com va abordar aquesta qüestió en la lliçó magistral em va semblar molt suggeridora. Va fer una analogia entre els edificis que habitem els éssers humans i la casa en què viu la nostra ànima. De la mateixa manera que el cos, sense un sostre, queda a la intempèrie i a l’atzar dels elements i de les tempestes, a la nostra ànima també li succeeix el mateix. Si no hi ha determinades línies de força en les quals l’ànima es pugui recollir, també pot quedar a la intempèrie. És, segurament, un fenomen que podem observar al nostre voltant en el moment històric que vivim.

La filosofia i la reflexió sobre el destí humà alimenten també la necessitat de construir noves formes de viure i d’habitar el món. Aquesta relació es pot veure de moltes maneres i, de fet, Han és hereu d’una sèrie de pensadors alemanys, especialment de Heidegger, que va fer explícita aquesta connexió en alguns dels seus textos.

Han es declara catòlic i durant l’acte se’l va veure contemplant les voltes de Santa Maria del Mar. Hi havia ressonàncies del magisteri dels papes Lleó XIV i Francesc, especialment pel que fa a la dimensió comunitària i a la importància de la comunitat en una societat individualista?

Jo crec que hi havia ressonàncies, tot i que no hi va haver cap referència explícita. Sí que hi va haver una professió de fe directa: va dir obertament “soc catòlic”. És una afirmació que ja era coneguda, però que és important posar en context. Ell és d’origen sud-coreà i neix en una minoria catòlica en un país que no ho és majoritàriament. Quan es trasllada a Europa, fa més de quaranta anys, va a un país que tampoc és majoritàriament catòlic. Per tant, la significació que té declarar-s’hi obertament és òbvia. Em sembla que té un valor especial el fet que es tracti d’una minoria. És allò que deia també el papa Benet XVI sobre les minories creatives: potser estem en una època en què els catòlics hem d’aprendre a ser una minoria que tingui creativitat i capacitat de mostrar aquesta catolicitat de la pròpia fe.

“Byung-Chul Han té aquesta capacitat de saber mirar i de sintonitzar amb el que veiem, amb el que veu la gent en general”

Què fa de Byung-Chul Han un dels pensadors clau en la darrera dècada?

Quan un pensador destaca d’una manera o altra, és perquè fa bé allò que és la seva “professió”, si em permeteu dir-ho així, posant entre cometes la paraula “professió”, perquè això del pensament com a professió té les seves limitacions. Al final, jo diria que pensar és saber mirar, saber mirar bé el món que ens envolta, saber veure les coses i saber admirar. Admirar és una manera especial, més intensa, de mirar. Sense saber alçar la mirada és impossible aquest saber mirar.

Byung-Chul Han té aquesta capacitat de saber mirar i de sintonitzar amb el que veiem, amb el que veu la gent en general. Per tant, ofereix una perspectiva sobre el nostre món en què la gent es reconeix: reconeix les seves fragilitats, els seus problemes i moltes altres coses. Crec que aquesta és una de les claus de la seva importància.

“L’esperança és un tema bíblic fonamental i no és fàcil trobar-lo fora de la Bíblia”

En la seva intervenció, vostè va situar l’esperança en l’horitzó del pensament de Han. On s’arrela aquesta esperança?

Ho va dir ell mateix. L’arrelament de la seva esperança és en la seva fe. Em sembla que això seria difícil de discutir. Sigui per una via explícita o implícita, sigui per una via teològicament explícita, com és en el seu cas, o secularitzada, l’esperança és un tema bíblic fonamental i no és fàcil trobar-lo fora de la Bíblia.

En el pensament grec, per exemple, la relació amb l’esperança és molt ambigua. Es pot veure simultàniament com una cosa bona en determinats casos, però també com una cosa amenaçadora. És un tema molt més bíblic que grec.

Foto: Agustí Codinach.

1 comentari a “Carles Llinàs: “L’arrelament de l’esperança de Byung-Chul Han és en la seva fe””

  1. M’alegra molt que s’hagi manifestat catòlic tant o més que que li hagin concedit ser Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull que també en surt honorada. Els seus llibres Sobre Déu pensar amb Simone Weil i l’últim en català també Sense respecte, crisi social m’han omplert d’esperança.

    Respon

Feu un comentari

×
×