Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat ha presentat avui la seva memòria anual 2024, que recull l’acció duta a terme durant l’any passat a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf i el sud de l’Anoia. En total, s’han acompanyat 5.431 llars i més de 13.000 persones en situació de vulnerabilitat. Les dades evidencien una realitat marcada per la desigualtat i l’exclusió social, especialment en l’àmbit de l’habitatge i que afecta especialment a les famílies amb infants.

Una emergència habitacional creixent

Un 44 % de les persones ateses per Càritas no disposen d’un habitatge digne o viuen en condicions d’inseguretat residencial. El relloguer, sovint en condicions d’amuntegament i manca de privacitat, ha passat del 12 % al 19 % en només un any. Aquesta situació no és excepcional, sinó cada cop més generalitzada, afectant especialment famílies amb infants i persones d’origen extracomunitari.

Segons dades de l’avançament de l’informe FOESSA 2024, gairebé la meitat de les llars amb presència d’alguna persona extracomunitària es troben en situació d’exclusió residencial. La tinença d’un habitatge insegur o inadequat, afecta un 23,8 % d’aquestes llars, davant el 3,8 % de les formades per persones nascudes a Espanya o a la Unió Europea.

Famílies amb infants i joves, col·lectius especialment vulnerables

Gairebé la meitat de les llars acompanyades per Càritas tenen menors a càrrec, i el 31 % de les persones ateses són infants i adolescents. Això evidencia l’impacte de la crisi d’habitatge i la pobresa estructural en famílies amb fills, moltes vegades monoparentals. També creix la presència de joves que no poden emancipar-se i de famílies amb feina però amb ingressos insuficients.

Exclusió estructural i drets vulnerats

El 21 % de les persones ateses es troben en situació administrativa irregular, fet que limita greument l’accés a drets i recursos. A més, el 33 % han acudit per primera vegada a Càritas, un indicador que la vulnerabilitat s’estén a nous perfils socials.

L’anàlisi d’aquestes dades confirma que la pobresa no és un problema individual, sinó el resultat d’un sistema estructuralment injust. “No podem parlar de veritables drets si l’accés a aquests està ple d’obstacles”, afirmen des de Càritas, que denuncia també la ineficiència de prestacions com la Renda Garantida o l’Ingrés Mínim Vital.

L’Església, compromesa amb la transformació social

Davant d’aquesta realitat, Càritas proposa una acció transformadora que no es limita a cobrir necessitats materials, sinó que aposta per acompanyar, escoltar i enfortir les persones. “No volem mirar cap a una altra banda davant l’exclusió social”, afirmen. Des de la mirada cristiana, la dignitat de cada persona ha d’estar al centre. Tal com recorda el papa Francesc: “Cada persona és sagrada i mereix la nostra estima i dedicació.”.

Una crida a la responsabilitat compartida

Aquesta memòria no és només un recull de xifres. És una crida a l’acció col·lectiva, a no normalitzar la desigualtat, a implicar-nos com a societat per revertir-la. Càritas convida institucions, comunitats i ciutadania a no deixar ningú enrere. “Perquè mentre hi hagi persones, hi ha esperança”.