Els conflictes armats, la polarització, l’augment dels discursos d’odi poden portar-nos a la temptació de considerar-nos superats pel mal i la violència, però l’esperança viu en cada ésser humà i de forma especial en aquest Any Jubilar convocat pel papa Francesc.
Amb el desig de revifar aquest anhel del cor, Càritas presenta la campanya de Caritat que enguany té com a lema “Mentre hi hagi persones, hi ha esperança”. Amb la campanya, la xarxa de Càritas s’uneix a la festa de Corpus, diumenge 22 de juny, i llança una invitació a la societat i a totes les persones de bona voluntat a ser ambaixadors i portaveus d’esperança.
L’informe FOESSA mostra com l’exclusió residencial, la feina precària i la situació administrativa irregular de moltes persones migrants són algunes de les causes de la cronificació de la pobresa i l’exclusió que pateixen més de 9,4 milions de persones a Espanya.
Aquestes realitats conviden a ser presència real i quotidiana, sempre en sortida i atents a les necessitats del nostre voltant. Només sortint a l’encontre dels qui pateixen és on l’esperança del “nosaltres” va prenent forma.
Com explica la responsable de la campanya Eva San Martín, “portem a dins llavors de fraternitat que brollen en forma de petits gestos i accions quotidianes que contagien esperança. Només necessitem recrear-la i trobar noves formes de fer-la tangible”.
Segons San Martín, “a través de la resiliència, la creativitat i el treball col·lectiu i solidari, podem aportar llum enmig de les ombres de la realitat que ens toca viure en aquest temps”.
En el missatge amb motiu del Dia de la Caritat, els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a l’Acció Caritativa i Social subratllen que “el Cos de Crist se’ns ofereix com l’únic aliment capaç de portar pau davant tanta violència i també s’ofereix com a aliment i exemple del nostre compromís actiu”.
Com recorden els prelats, qui participa en l’Eucaristia ha d’esforçar-se per construir la pau i denunciar les circumstàncies que van contra la dignitat de l’home, “si no en prenem consciència, les nostres eucaristies s’aproximen a la incoherència”.
