La realitat de les persones en situació de sense llar a Espanya reflecteix una crisi social i residencial profunda i persistent que afecta cada cop més persones i famílies. L’any passat, la xarxa de Càritas va acompanyar 44.475 persones en situació de sense llar, un 3,8% més que l’any anterior.
Entre els factors principals que empenyen a aquestes situacions destaquen la pèrdua de feina, la impossibilitat d’accedir o mantenir un habitatge pel seu cost elevat, els desnonaments o els processos migratoris forçats.
Amb motiu del Dia de les Persones Sense Llar, el 25 d’octubre, la campanya de Càritas (amb el lema “Una llar, un lloc al qual pertànyer”) ha comptat amb la participació de persones que han viscut o que viuen situacions de sensellarisme.
Com explica la responsable de la campanya i del programa Persones sense Llar de Càritas espanyola, María Santos, “rere aquestes situacions hi ha persones amb històries de dolor i lluita, de pèrdua i resistència, de caigudes i esperança. Persones que, massa cops, han estat reduïdes a estereotips com ‘sense sostre’, ‘indigent’ o ‘pobre’, invisibilitzant tot el que són i tot el que poden arribar a ser”.
La campanya de Càritas vol ampliar la mirada sobre aquesta realitat i recordar que el sensellarisme va més enllà de la imatge de qui dorm al carrer.
MARÍA SANTOS, responsable del programa Persones sense Llar
“El sensellarisme és la pèrdua de la família que sosté, de la xarxa que protegeix i de la certesa de comptar amb un lloc al món on desenvolupar la pròpia vida amb dignitat i plenitud”
Càritas convida a posar el focus en allò que ens uneix i ens humanitza: la comunitat, els vincles i el sentit de pertinença. Perquè, explica Santos, “ningú no pot viure plenament des de la intempèrie social i emocional. Tota persona necessita un lloc on sentir-se acollida, reconeguda i part d’alguna cosa comuna”.
Un any més, les persones en situació de sensellarisme que acompanya Càritas i la xarxa d’entitats que promouen la campanya, prendran places i carrers per fer-se visibles i manifestar en primera persona la denúncia davant la vulneració reiterada de drets i reclamar el dret inalienable de dignitat humana que els pertany.