En l’interval de temps que va des de la finalització del Conclave fins a la missa d’inici del ministeri del papa Lleó XIV, el cardenal Joan Josep Omella ha atès els nostres mitjans de comunicació, Ràdio Estel i Catalunya Cristiana. I ho ha fet per explicar les seves impressions d’un Conclave i d’un pontificat que serà continuista però també amb un segell propi.
L’arquebisbe de Barcelona presenta Robert Francis Prevost com “un home proper, preparat, senzill i entranyable”, i es mostra molt content pel fet que l’ha pogut “conèixer més de prop aquests darrers anys en el servei compartit al Dicasteri per als Bisbes”.
Com valora l’experiència d’haver participat en el Conclave per elegir el Papa?
Va ser una experiència única i molt emocionant, perquè participar en un conclave m’ha donat una visió més profunda de l’Església, de com treballa i de com es fa l’elecció del Papa. Encara que el meu vot era un de sol, la responsabilitat era molt gran pensant que Déu és qui guia l’Església. Per això cadascú pregava: “Il·lumina’m perquè pugui votar la persona que crec que pot respondre als reptes actuals de l’Església i del món.” Ha estat molt bonic veure que la fe de l’Església és impressionant. Quan va sortir el fum blanc vam sentir l’aplaudiment de la plaça, i la gent que hi anava arribant. Abans de saber-se el nom, la gent cridava en moltes llengües: “Visca el Papa.” Va ser impressionant.
Qui és Robert Francis Prevost, ara el papa Lleó XIV? Com el definiria?
És un home profundament cristià, que prega i que es deixa guiar per Jesucrist. Es nota que porta Jesucrist al fons del cor. És un home que escolta molt, que és molt senzill, que compta amb els altres i que comparteix les decisions que pren. El dijous 22 tenim convocada una reunió ordinària del Dicasteri per als Bisbes, que haurà de presidir ell perquè encara no hi ha successor. Suposo que ens dirà qui serà el seu substitut. Crec que comptarà amb el Consell de Cardenals, l’anomenat C9, perquè li agrada molt treballar amb un consell de govern, no és de govern personalista. Veurem quins canvis fa i ens hi anirem adaptant, segur que tot serà per a major glòria de Déu i servei a tota la humanitat.
Què destacaria sobre Robert Prevost a partir del que vostè ha compartit amb ell aquests anys en el Dicasteri per als Bisbes?
Vam tenir una relació senzilla, de molta amistat. Dins de la relació cordial i fraternal entre tots els membres, amb ell l’idioma compartit facilitava el diàleg.
Vostè va anunciar, a la conferència de premsa de divendres passat a Roma, que explicaria a Lleó XIV el que està sent el mil·lenari de Montserrat. Tenint en compte també que precisament Lleó XIII és qui havia declarat la Moreneta patrona de Catalunya, creu que el nou Papa pot tenir algun gest de proximitat o fins i tot fer algun missatge amb motiu d’aquesta commemoració?
Tant de bo que ho fes. Ja s’encarregaran els monjos de Montserrat de recordar-li que celebrem el Mil·lenari. Jo també faré tot el que estigui al meu abast per fer-ho possible.
Es parla d’un Papa proper a Francesc i alhora amb segell propi i accents diferents. En quins grans temes pot ser Lleó XIV diferent del seu predecessor?
Al final tots els papes que hi ha hagut després del Concili Vaticà II, cadascun amb la seva empremta, busquen fer més actual el Concili i l’Evangeli, en temes com la pau, la immigració, la sinodalitat i l’evangelització. Cadascun amb la seva impromta i el seu missatge, però tots venen de la mateixa línia i tradició, que és l’evangeli i el Concili Vaticà II. I això és el que farà evidentment el papa Lleó XIV.
Com valora els missatges que Lleó XIV ha ofert fins ara sobre la pau, la sinodalitat, la llibertat de premsa i la fraternitat amb tota la humanitat?
Ell ha estat missioner, rector de parròquia, bisbe d’una diòcesi. Sap què pensa la gent, quins problemes tenen. I un dels grans problemes que tenim avui és el de la pau, la convivència, la fraternitat i la solidaritat, així com el canvi cultural i antropològic en relació amb temes com la família i la vida. A partir de la Doctrina Social de l’Església ho anirà desenvolupament a poc a poc i veurem on posa els accents.
De quina manera creu que Lleó XIV afrontarà les relacions internacionals, especialment amb les grans potències, davant de reptes com ara les migracions, la necessitat de posar fi a les guerres i una economia més justa?
Això és important. Ell ho té clar, perquè ja ha fet algunes intervencions i es veu que apunta en aquesta direcció. Com a bon pare, acompanyarà, escoltarà i donarà bons consells. Quantes vegades l’Església no ha fet de pont en conflictes entre països! El papa Francesc també ho va intentar en relació amb Rússia-Ucraïna. El papa Lleó XIV també va en aquesta línia.
Què espera d’aquest pontificat en tot el que és la lluita de l’Església contra els abusos a menors?
El papa Francesc va consolidar un treball en formació i prevenció d’abusos, que hem de continuar tots, sigui qui sigui el Papa o el bisbe. El més important és donar exemple perquè la societat en aquest tema també hi doni resposta. Les societats actuals són més tèbies a l’hora de respondre a aquest tema que afecta tots els àmbits de la societat, però que de vegades només s’ha focalitzat en l’Església. Seria bo que tots prenguéssim aquesta responsabilitat de treballar per evitar que els abusos es produeixin en tota la societat.
Sembla que Lleó XIV viatjarà a Nicea per sumar-se a les commemoracions pels 1.700 anys del Concili ecumènic. Tenint en compte que Robert Prevost també ha format part del Dicasteri per a les Esglésies Orientals, com creu que treballarà l’ecumenisme i el diàleg interreligiós?
Aquesta línia de relació i comunió amb les altres Esglésies està molt establerta, ja no es poden fer passes enrere. El Concili Vaticà II ja demanava aquest diàleg que ve de l’Evangeli: “Que tots siguin u” (Joan 17,21) La unitat de les Esglésies és fonamental. És difícil però a poc a poc es van fent passes. El papa Francesc va intensificar aquest diàleg i el papa Lleó ho farà també.
Creu que el nou Papa mantindrà els avenços en la incorporació de dones a llocs de responsabilitat dins l’Església?
Tampoc no farà passes enrere el camí de la corresponsabilitat en l’Església. Al Dicasteri per als Bisbes comptàvem amb tres dones que ajudaven a fer la selecció de la persona que podia ser bisbe i que presentàvem al Papa. També hi ha una religiosa que és prefecta del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica. Sor Raffaella Petrini és la presidenta de la Governació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà. En aquest sentit, les dones lectores que van participar en la primera missa del nou Papa a la Capella Sixtina ja estaven transmetent un signe.
