Als seus 88 anys, i des de la residència sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona, on viu des del 2015, quan va passar a la condició d’emèrit, el cardenal Lluís Martínez Sistach es manté molt actiu escrivint llibres i articles sobre temes candents de l’Església com aquest darrer que es presenta avui 5 de juny a les 18.30: Aplicació de la sinodalitat (Claret). Com destaca al pròleg el cardenal Lorenzo Baldisseri, secretari general emèrit del Sínode dels Bisbes, “és una aportació a la reflexió teològica-canònica i pastoral en curs, útil per als experts i per a tots aquells que volen conèixer i viure intensament la sinodalitat a l’Església”.
És així com l’arquebisbe emèrit de Barcelona, gran canonista i pastoralista, fruit de tota la seva experiència com a capellà, bisbe, arquebisbe i cardenal, fa la seva aportació per acompanyar aquest llegat que el papa Francesc ens ha deixat per una Església més sinodal. “Ha arribat el moment a l’Església”, afirma ell mateix al llibre, “d’aplicar la riquesa de l’experiència del treball eclesial sobre la sinodalitat aquests darrers anys i de posar en pràctica el contingut del Document final del Sínode”.
Com sempre que el visitem a la residència Sacerdotal Sant Josep Oriol, la conversa amb el cardenal Sistach discorre entre fets, anècdotes i reflexions del passat —amb moltes referències al Dr. Narcís Jubany, de qui va ser bisbe auxiliar—, però sobretot amb una mirada molt lúcida sobre el moment present. Així, ens explica que li ha enviat una carta de felicitació al nou papa Lleó XIV, juntament amb un dels seus llibres best-seller, publicat en vuit llengües: Les associacions de fidels (Facultat de Teologia de Catalunya). Un Papa, Lleó XIV, que defineix com “un home molt preparat en tots els aspectes i que ha dit claríssimament que vol seguir el papa Francesc”.
“Lleó XIV és un home molt preparat en tots els aspectes i que ha dit claríssimament que vol seguir el papa Francesc”
Recorda una mica el que va passar entre Joan XXIII i Pau VI en relació amb el Concili Vaticà II. També el papa Francesc ha deixat un llegat que compromet el seu successor perquè l’aplicació de la sinodalitat encara s’allargarà fins al 2028. “La sinodalitat és important però a alguns els costa d’entendre”, reconeix Sistach, “La sinodalitat és un estil de l’Església, és la comunió eclesial amb la participació de tots, és el caminar junts.” És més, “una Església sinodal ha de viure i actuar sempre, ha de tenir present i futur sempre”.
Al cardenal Martínez Sistach li agrada destacar que el llibre té una finalitat fonamentalment pràctica, que s’adreça a tots els membres de la comunitat, “perquè el Papa no farà l’Església sinodal, sinó que la farem entre tots”. Ara bé, també reconeix que “el camí a recórrer no serà gens fàcil, perquè cal canviar de manera de pensar, perdre uns certs privilegis, deixar de dirigir per passar a ser dirigits”.
I així, “es tracta entre tots d’anar caminant, admetent que hi ha uns membres que tenen una funció decisòria, que és la jerarquia, però que no la poden exercir sols, sinó amb la participació de tot el Poble de Déu. L’Església no és una democràcia, és una comunió. Quan diem que és una comunió sembla que no deiem res, però diem molt. Si vius la comunió, el vot deliberatiu i el vot consultiu tenen la seva raó de ser. Dit això, si el vot consultiu és unànime o molt general cal seguir-lo, tret que hi hagi raons molt poderoses per no fer-ho. No es poden dir gaires coses més al respecte”.
I com ha destacat en totes les entrevistes que ha fet aquestes dies, el cardenal Martínez Sistach es mostra convençut que “si la sinodalitat no tira endavant, el clericalisme no acaba, continuarà existint, perquè encara hi és, perquè encara domina en l’Església.” No és que hi hagi mala intenció, sinó un estil profundament llaurat a base d’anys. “L’Església és un procés, semper reformanda, i així viurà sempre. Això ens dona plena confiança en l’acció salvadora de Jesucrist”, conclou el cardenal.
