Camille Dalmas és periodista francès, originari de París, vaticanista des de fa set anys. Viu a Roma, on treballa per a l’agència de notícies I.Media. Des del cor de la Ciutat Eterna, la seva feina consisteix a estar al dia de tot el que envolta el Pontífex, acompanyar-lo en alguns dels seus viatges apostòlics i seguir l’actualitat de l’Església arreu del món. Dalmas parla del viatge del Papa a França, un esdeveniment molt esperat pels francesos, amb la barreja de nervis i impaciència de qui està a punt de veure el Papa parlar a l’Església del seu país.
Com és l’Església francesa? Quina és la situació real?
Depèn de com es miri. El que sí que podem dir —i crec que és una de les raons principals d’aquest viatge— és que és com és per la “paradoxa francesa”. França és un dels països més coneguts pel seu laïcisme i la seva secularització: la religió es viu com una cosa molt privada. I la paradoxa és que des de fa uns anys hi ha un nou fenomen: joves que es bategen. A França té alguna cosa d’especialment nou, perquè tothom pensava que la secularització no tindria fi. Tot i així, cal relativitzar-ho: els baptismes de nadons continuen disminuint any rere any a França, així que no és un creixement generalitzat de l’Església, sinó més aviat una esperança: alguna cosa està canviant en la societat francesa.
«A Espanya hi ha hagut un impacte real: hi haurà un abans i un després del papa Lleó»
L’últim viatge apostòlic de Lleó XIV va ser a Espanya, quines similituds i diferències hi pot haver?
Crec que hi ha una dinàmica entre aquests dos viatges europeus, i que tots dos tenen una importància especial en el cor del Papa. El que em va impressionar a Espanya va ser l’entusiasme general o veure un poble que assumeix la seva fe amb tanta naturalitat. És també un repte per a França, per als bisbes francesos. Durant el viatge, una persona important del Vaticà ens va dir: “Ara teniu un repte, perquè si voleu fer-ho millor, us serà molt complicat.” A Espanya hi ha hagut un impacte real: hi haurà un abans i un després del papa Lleó, tot i que potser no es veurà de seguida. Crec que per a França passarà el mateix, parlem de societats europees on la fe potser té menys espais i on hi ha també extrems i polaritzacions. L’Església hi té un paper a fer, i el papa Lleó, que posa molt l’accent en la unitat —dins l’Església però també dins la societat— hi pot ajudar.
El lema escollit és “Perquè el món tingui vida”. Per què l’ha triat i quina relació té amb la dignitat humana?
Els bisbes francesos també han volgut donar un exemple als polítics: a França hi ha hagut una llei sobre el final de la vida que ha tingut un impacte considerable en la manera d’acompanyar les persones malaltes, que ara poden posar fi legalment a la seva vida. El viatge no està pensat com una provocació política, sinó com un exemple. I el fet d’anar a Lourdes també és molt important: és la ciutat dels malalts, la ciutat de qui pateix, la ciutat d’una vida humil i senzilla. És una manera de mostrar que hi ha espai per a aquestes vides. Aquest és, al capdavall, el cor del missatge de l’Església.
«Serà un moment de la història, crec que serà com la Sagrada Família, perquè he entès que també hi haurà un espectacle sobre els sants francesos que estarà molt bé»
Sobre alguns dels llocs que el Papa visita: el Palau de l’Elisi, la seu de la Unesco, la catedral de Notre-Dame, Lourdes i Metz, quin significat tindran?
Comencem per l’Elisi. Serà un moment important, perquè el Papa hi tocarà molts temes: immigració, final de vida, diplomàcia… És un moment clau de diàleg amb la societat francesa. El segon lloc és la Unesco. Tinc la sensació que aquesta serà com una segona fase després de l’encíclica Magnifica humanitas. Aquí, a Roma, he sentit que la idea del Papa no és tant que sigui la diplomàcia la que faci canviar les coses, sinó més aviat l’educació i la cultura.
Després hi ha Notre-Dame, que és molt important pel seu simbolisme: el Papa en un lloc conegut a tot el món. Per a nosaltres, els francesos, el més colpidor és que molts vam viure en directe el dia de l’incendi de la catedral. Serà un moment de la història, crec que serà com la Sagrada Família, perquè he entès que també hi haurà un espectacle sobre els sants francesos que estarà molt bé.
Lourdes és un lloc de referència per a l’Església francesa, en relació amb els abusos i les trobades amb les víctimes. I, finalment Metz, que és una mica “un viatge dins del viatge”, més centrat en Europa. Penso en el discurs del Papa al Congrés dels Diputats a Madrid, que va molt vinculat a com l’Església catòlica té un rol a l’hora de reflexionar sobre la llibertat en la societat europea. Crec que a Metz hi haurà alguna cosa en aquesta línia, però també un component de diàleg interreligiós: França és també un país amb una immigració musulmana molt important, i hi ha tensions amb la comunitat jueva.
Quina imatge o paraula quedarà d’aquest viatge en el record?
És complicat de dir, però crec que la imatge del Papa al papamòbil pels carrers de París és una cosa molt estranya, en el bon sentit. Parlem d’una ciutat on han assassinat bisbes; una ciutat on els carrers estan molt polititzats. I parlem d’un Papa que no fa política: ell ho té clar, vol unir. Parlem de la “París roja”, i ell hi és present: hi ha també espai per al Papa en aquesta París. Crec que això serà un senyal fort per a la societat francesa, i també una imatge preciosa per a tothom al món: veure el Papa arribar davant Notre-Dame.