El papa Lleó XIV ha fet un viatge a Sud-Amèrica que ha sigut una autèntica crida per l’Església universal. Milions de persones, actes emotius, trobada amb els que pateixen, visita a la presó i un record inesborrable envers el papa Francesc.
Hi ha un fet comú que és perfectament extrapolable a la nostra Església particular.
Al Perú, la seva pàtria, es va reunir amb els bisbes i els va exhortar de manera clara, també ho va fer a Espanya el passat mes de juny encara ja no ho sembli.
Utilitzant la imatge del “Qhapaq Ñan” (el camí de l’Inca) els va definir com un “Chasqui”, és a dir, un missatger que no només es limita a entregar un missatge sinó que es queda a contemplar més enllà. És un alçar la mirada que moltes vegades sentim que el pastor no aixeca, perquè ens dona la impressió que és a ell a qui hem de mirar.
També els va encoratjar a estar al costant, no a sobre, ser companys de camí i no punt indispensable per arribar. Encara ens ressona el clam de Francesc quan deia que volia bisbes que fessin olor a ovella.
A vegades sembla que vivim en una Església paral·lela perquè ens trobem amb un episcopat espanyol que escolten sense oir, a tot el que deia Francesc i diu Lleó XIV. Els escolten amb un somriure i un aplaudiment, però després seguim en la mateixa onda de sentir-se prínceps, d’estimar més la porpra que el carrer i d’entrar en lluites estèrils segons preceptes ideològics. Inclús ens trobem bisbes d’arrel franciscana que per molt que duguin l’hàbit amb la creu i el solideu sembla més un enemic del “Poverello d´Assis” des del moment que demana el vot explícitament per aquells que volen massacrar i malmenar, “caçar i pescar” els immigrants, amb l’aplaudiment d’una malentesa tradició.
És necessari fer canvis, i a Espanya de manera molt urgent perquè així com a Catalunya tenim bisbes que sí que fan olor a ovella, senzills sense ínfules, i al costat del poble es fa palès que aquesta manera de fer s’escampi arreu de la resta de l’estat perquè puguem dir com el papa Lleó XIV, al Perú, aquí tenim bisbes que també són “Chasqui”.