Aquest dilluns el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, i l’activista i expresident de FundiPau, Antoni Soler, han participat en un acte organitzat pel Grup de Treball de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya, sobre Alternatives al rearmament d’Europa.

El bisbe Gómez ha començat la intervenció amb una pregunta molt directa: “Deixarem un món millor a les noves generacions?” Segons el bisbe de Sant Feliu, tenim una gran responsabilitat vers els més joves i ha denunciat que els conflictes i les guerres que hi ha actualment viuen “de la cultura de la persuasió i la seguretat”.

El prelat ha confessat que sent “dolor, impotència i indignació perquè hi ha interessos espuris rere les guerres” i ha deixat molt clar que “qui més perd sempre són els més pobres: les dones, els nens i els més vulnerables”.

Assistim, segons Mons. Gómez, al “funeral del multilateralisme” i guanya “la fragmentació”. També ha alertat de “com es retorça el llenguatge, que justifica la violència i sacrifica la veritat i el pensament crític”.

En la seva intervenció, el bisbe Xabier Gómez ha recordat les paraules del papa Francesc, quan parlava de la “tercera guerra mundial a pedaços” que es transmet en directe. “Malauradament, sembla que ens estem insensibilitzant i hem de parlar del que ajuda a la pau i del que no hi ajuda, de les arrels dels conflictes: la injustícia i la desigualtat”.

Com deia també Francesc, les víctimes civils no poden ser danys col·laterals. En aquest sentit, el bisbe de Sant Feliu ha destacat que “cada víctima té nom i històries personals, no són números”.

XABIER GÓMEZ, bisbe de Sant Feliu de Llobregat

“Tinc esperança que la societat civil, amb pensament crític, desperti i corregeixi els dirigents. Necessitem una aliança per la pau. Necessitem ser persones pacificades que treballin per la pau”

De la seva banda, l’activista Antoni Soler ha insistit que molts cops oblidem que “les guerres són una catàstrofe volguda, decidida i executada per persones contra altres persones”.

Segons Soler, cal canviar el llenguatge perquè “això és un crim i, a més, es prepara professionalment, amb anticipació, quan no hi ha conflicte. Ho estem normalitzant i parlem de les guerres com un mal inevitable”.

L’expresident de FundiPau ha reflexionat sobre el concepte de “seguretat compartida” i ha subratllat que s’ha de treballar “en la prevenció dels conflictes, en crear estructures alternatives, en el multilateralisme…”.

El paper de l’Església

Una de les preguntes que s’han plantejat al bisbe Gómez ha estat què pot fer l’Església en un món ple de guerres. “Qui pateix les guerres són germans. Sense sentit de fraternitat universal no ens en sortirem”, ha reconegut el prelat.

Mons. Xabier Gómez considera que la nostra societat pateix una “manca d’humanitat i l’Església ha de fer memòria i fer una crida a l’humanisme, ha de promoure la reconciliació, la diplomàcia”.

El bisbe de Sant Feliu ha posat en relleu tres documents del papa Francesc: les encícliques Laudato Si’ i Fratelli tutti, i la declaració sobre la fraternitat humana signada pel Pontífex i el gran imam d’Al-Azhar, Ahamd Al-Tayyib.

I d’una manera molt contundent s’ha preguntat: “Com, invocant Déu, podem justificar les morts? És incomprensible! Si una cosa tenim en comú les religions és: ‘No mataràs.’”

“L’Església”, ha dit el bisbe Xabier Gómez, “té un programa per al tercer mil·lenni: la civilització de l’amor”. D’aquí el compromís eclesial en la dimensió profètica de denúncia, de fer propostes, de mediació… també a nivell local “on no podem normalitzar la violència”.

El prelat ha recordat que ell prové d’una societat, la basca, que ha patit molt la violència terrorista i considera que les noves generacions, que han crescut en un ambient diferent, “no tenen memòria i es normalitza la pràctica de la violència”. Així, ha considerat que s’han de replantejar els models educatius a l’escola, a les famílies, a les xarxes socials… perquè no es faci “una normalització cultural de la violència”.

Cultura de pau

Per a Antoni Soler, “el sistema econòmic s’ha desbocat d’una manera molt inhumana i, davant la por i la incertesa, la primera reacció és rearmar-nos. Hi ha molts profetes de desastres i moltes amenaces. Hi ha una campanya de la por que genera reaccions defensives i ens venen discursos de seguretat”.

Per això, davant d’aquest panorama “cal treballar els plantejaments d’una cultura de pau, d’uns valors, d’unes accions, per evitar aquests disbarats i fer pressió als governs”.

ANTONI SOLER, activista i expresident de FundiPau

“La pau no és absència de guerra, sinó condicions de vida digna per a tothom”

Per a Mons. Xabier Gómez, l’aportació de l’Església a la cultura de la pau és l’humanisme cristià perquè “si hi ha una persona pacificada i pacificadora, és Jesucrist. Va demostrar que el que més humans ens fa és l’amor i el perdó, que és capaç d’aturar l’espiral de la violència”.

L’humanisme cristià, ha afegit, “ens ajuda a passar del ‘jo’ al ‘nosaltres’. Ens dona un sentit de comunitat i de família humana que ens fa sortir de nosaltres mateixos i anar a la cultura de l’encontre, del diàleg…”.

Antoni Soler també ha posat en relleu que hi ha més mobilització a favor de la pau de la que sembla, “però que no surt enlloc. És molt difícil que tingui visibilitat als mitjans de comunicació”.

Aquí el bisbe de Sant Feliu ha volgut recordar els periodistes que es juguen la vida per donar veu a la veritat i ha animat els professionals de la comunicació a ser “artesans de la veritat, jardiners del llenguatge i guardians de l’humanisme”.