Betlem és gairebé deserta. A la plaça del Pessebre, aquest any no hi ha els tradicionals venedors ambulants d’artesania i viandes. Tampoc s’hi ha instal·lat l’enorme arbre de Nadal que sempre domina l’espai durant les festes. No hi ha llums ni garlandes. No s’hi senten nadales. Els scouts no fan sonar les seves gaites i tambors. Tot és silenci i tristor. La municipalitat de Betlem i els caps i patriarques de les esglésies cristianes de Terra Santa han decidit suspendre tota expressió externa de celebració, en solidaritat amb Gaza. No és un gest forçat. La gent no té ànims per gaire festa. “Tothom està trist”, reconeix el pare Rami Asakrieh, rector de l’església de Santa Caterina, adjunta a la basílica de la Nativitat: “Per als cristians el més important és l’oració. Saber que Jesús està entre nosaltres. La resta és addicional. I en els temps que corren, evitar les decoracions exteriors s’entén com una cosa normal. És gairebé un deure. Una petita cosa que podem fer davant del que està passant a Gaza”, diu el sacerdot, que afegeix que aquest ha estat un Nadal més íntim i espiritual.
“Quan estàs trist, posar decoracions no canvia res. La decoració és per celebrar, i no estem amb aquests ànims. Hem viscut el Nadal d’una altra manera. Només anant a l’església i pregant. Soc dels qui creu que l’oració funciona. I ara és el moment de l’oració del cor“, afirma el Victor Handal.
Empresari i pastisser, Handal explica que, aquests dies, els vianants van d’un costat a l’altre de Betlem, immersos en els seus quefers diaris, però amb el cap ben lluny de la ciutat. Fins i tot els clàxons dels cotxes, omnipresents als carrers, sonen amb menys intensitat. “La ciutat està més que silenciosa. Normalment tenim molts embussos, molts cotxes i molta gent que ens visita en autobús. Ara només hi ha locals”, diu Handal.
Tothom viu en una certa letargia, mentre mira amb ansietat cap al sud: a la Franja. Molts veïns senten com a pròpia la tragèdia de Gaza. Alguns tenen amics o familiars a l’enclavament. I tots han seguit amb terror els efectes d’una guerra que ja ha llevat la vida a més de 19.000 gazians, inclosos diversos cristians. Les darreres, dues dones, mare i filla, assassinades per un franctirador israelià el16 de desembre passat, prop de l’església catòlica de la Sagrada Família.
Però aquesta tristesa no només ve donada per la situació a l’enclavament. Tot i que la violència no ha arribat amb igual intensitat a Cisjordània, els qui hi viuen també l’estan patint. Més de 230 cisjordans han mort a mans de soldats i colons en els territoris ocupats des de l’inici de les hostilitats.
“Molta gent evita visitar altres pobles per si són atacats pel camí”, explica Handal. D’altres temen que el que passa a Gaza s’acabi traslladant a Cisjordània. “Hi ha molta gent que creu que quan els israelians acabin amb Gaza, vindran aquí. Som els següents”, diu el cristià Bassem Giacaman, que regenta una botiga d’artesania religiosa prop de la basílica de la Nativitat. Com el seu negoci, desenes d’hotels, restaurants i botigues, estan tancades amb pany i forrellat.
Conseqüències econòmiques
A Betlem, prop del 80% de la població es dedica directament o indirectament al turisme. Segons les darreres dades, els ingressos dels comerciants de la ciutat han caigut un 60% des del 7 d’octubre. “Això és pitjor que l’època del coronavirus. Llavors la pandèmia afectava a tothom. Això ens afecta només a nosaltres. A més, quan es van obrir les fronteres després del Covid-19, la gent va tornar a sortir als carrers i els turistes van tornar a visitar-nos. Ara els pelegrins tenen por. No sé quan trigaran a tornar”, es lamenta Giacaman.
“Molts negocis han abaixat la persiana per la guerra. I els que seguim oberts lluitem per sobreviure, tot i que les despeses són més que els ingressos”, diu, per la seva banda, Handal. A més, bona part dels ingressos a Palestina provenen de treballadors amb feines a Jerusalem o Israel. I la gran majoria d’ells no poden accedir als seus llocs de treball, o directament han perdut la feina. Israel ha tancat gairebé tots els checkpoints, i moltes empreses han acomiadat els seus empleats palestins.
Amb tot, el missatge dels cristians de Betlem és ben clar: cal pau i amor per a tots. “Tot el que volem és pau. Després de més de 70 anys de conflicte, només volem que tot això s’acabi. Ningú no anirà enlloc. Ni nosaltres ni ells [els jueus], de manera que no puc demanar altra cosa aquest Nadal que pau per a tothom”, expressa Giacaman.
“Com a cristians estem tristos per tots els morts. Tenim sentiments per a tots”, afegeix Handal, recordant els més de 1.200 israelians assassinats a mans de Hamas. “La guerra mai és la solució. Resem perquè Déu obri els cors de tots, perquè el Nen Déu va venir per a tots i per protegir tothom. Li demanem que puguem viure junts en pau i dignitat”, afirma el pare Asakrieh, que considera que aquest Nadal també ha estat una oportunitat perquè els cristians trobin en la vinguda de l’Emmanuel, “Déu amb nosaltres”, “l’esperança, pau i alegria, que tant necessitem”.
