Van ser 24 hores frenètiques les que van separar l’extra omnes a les sis de la tarda del 7 de maig de les sis de la tarda del 8 de maig. Com havien comentat molts cardenals durant els dies de Congregacions generals, es va acomplir la previsió que el Conclave seria curt. El que no es va preveure és que no s’acompliria cap dels horaris de les fumates. En la primera jornada, els 133 electors van estar tancats durant tres hores a la Capella Sixtina per desesperació dels fidels a la plaça de Sant Pere. Se sabia que la fumata del primer dia seria negra i, segons la informació del Vaticà, hauria d’aparèixer a l’entorn de les set de la tarda. Des de ben aviat, fidels, curiosos i algun despistat es van apostar a la plaça de Sant Pere per seguir els esdeveniments. El sol de la tarda caient rere la façana de la basílica impedia divisar amb claredat si sortia alguna mena de fum de la xemeneia i en alguna ocasió més d’una persona va confondre un núvol amb el fum.

És el Pontífex que es buscava: missioner, creador d’unitat i comunió, constructor de diàleg i ponts i testimoni de pau.