La festa de Tots Sants ens convida a celebrar la benaurança de tots els qui són un Evangeli vivent. Són els sants que l’Església ha proclamat com a models de vida, aquells homes i dones que són un testimoni vivent. Són els qui el papa Francesc anomenava els “sants” que trobem a ca nostra i a la casa el costat, al carrer, a l’escola, a la feina o a qualsevol altre indret. Són els sants anònims que viuen la santedat que Jesús proclama i que encarnen una benaurança impregnada d’amor, de pobresa evangèlica, d’humilitat, de senzillesa, de servei, de compassió, de netedat de cor, de pau, de justícia i, fins i tot, de ser perseguits per seguir a Crist, perquè la seva vida està unida a Déu, que és “Amor” (cf. 1Jn 4,16).
La benaurança ens porta al convenciment que “si nosaltres hem estat plantats vora de Crist per la nostra mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la resurrecció”. Creiem que “la mort no destrueix la vida dels qui creuen en Crist, sinó que tan sols la transforma”. Aquesta és l’esperança que ens consola i ens anima a viure ja ara allò que, vençuda la mort, un dia viurem del tot. La santedat ens posa en aquest corrent de vida.
Déu ens ha elegit perquè siguem sants i donem a la nostra vida la dimensió que ens convida a l’esperança. Per això, hem de ser capaços de verificar la qualitat del seguiment de Jesús segons l’esperit de les benaurances. Anomenar-nos benaurats i creure-ho significa que hem entès la joia de l’Evangeli quan ens diu: “Alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel” (Mt5,12). Els sants són benaurats perquè, seguint Crist, s’han volgut assemblar a Ell i han fet de la seva vida un testimoni atractiu i creïble.