Com en temps de Jesús quan multiplica els pans i els peixos, també avui en sobra molt, però no tothom pot menjar. Això passa quan veiem el patiment de molta gent que sofreix els efectes directes de l’absència d’autèntics valors humans i espirituals, valors que han d’esdevenir gestos d’humanitat.

Constatem la falta de reconeixement dels drets humans més elementals, entre els quals hi ha una cosa tan bàsica com és disposar de l’aliment necessari per viure. És notícia diària l’escàndol de com la guerra impedeix que la població innocent pugui disposar de queviures, i això que els té a tones a les portes.

La celebració del Corpus Christi, viscuda en el misteri de l’Eucaristia, el nostre aliment per excel·lència, ens fa posar la mirada sobre aquesta realitat de desigualtat i sofriment, de la mateixa manera que el Senyor es va fixar en aquella multitud famolenca que el seguia. Des d’una mirada d’amor, veiem aquells que són la seva representació, la seva imatge més viva, aquells que cal acollir i atendre. Descobrir la dimensió social de l’Eucaristia com a sagrament de l’Amor ens duu a entendre millor la seva exigència en l’exercici constant de la caritat.

Una Eucaristia que no compromet a estimar com ho fa Jesús és fragmentària en si mateixa. En menjar el pa i beure del calze, proclamem l’entrega que ha fet Jesús de la seva vida per amor a tots i ens és aliment i força per a nosaltres. Així ens ho deia el papa Francesc: “L’Eucaristia, si bé constitueix la plenitud de la vida sacramental, no és un premi per als perfectes, sinó un generós remei i un aliment per als febles” (EG 47). No podem eludir el nostre compromís personal en aquesta responsabilitat col·lectiva.