La situació a Catalunya és paradoxal. És la comunitat autònoma espanyola que menys marca la casella (19,7%) amb una tímida xifra total de declaracions (685 mil) però és de les que més import assigna (més de 31 milions d’euros). A més, en els últims 4 anys, tot i que cada cop menys catalans marquen la casella eclesial, els diners assignats són més. Tot i així, el descens de declaracions és petit: del 20,1% el 2011 al 19,7% actual.

Des del 2007 els únics ingressos de l’Església que provenen de les arques públiques són els provinents de l’assignació tributària. Segons Fernando Giménez Barriocanal, vicesecretari per a afers econòmics de la CEE, els ingressos de la declaració de la renda, un cop repartits entre les diferents diòcesis, suposen de mitjana un 23% dels pressupostos diocesans. Això vol dir que la majoria dels bisbats es continuen finançant majoritàriament gràcies a les recaptacions dominicals a les parròquies. La casella de la renda és una font important però ni de bon tros la principal. Tot i que els 250 milions d’euros rebuts aquest any puguin semblar molt, en altres països la xifra és molt més elevada. A Itàlia, amb un sistema molt similiar en què els ciutadans marquen una casella a la declaració de la renda, el 2015 l’Església catòlica va rebre 1.013 milions d’euros. Això es deu al fet que s’assigna un 0,8% de la renda i no pas un 0,7% com a Espanya, juntament amb una major població i una situació econòmica millor.