El nombre global de centres de culte actius a Catalunya es manté estable i fins i tot ha augmentat el darrer any. Aquesta és una de les principals conclusions que es pot extreure de l’actualització del Mapa religiós de Catalunya corresponent a l’any 2025, que ha fet públic aquest dilluns 21 de setembre la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
El mapa registra ja 7.280 centres de culte actius, 20 més que l’any anterior. D’aquests, 5.653 són de l’Església catòlica, que continua sent la confessió amb una implantació més extensa (78% del total).
La segueixen les esglésies evangèliques, amb 893 centres, i en tercer lloc s’hi troben les comunitats islàmiques, amb 333 centres de culte actius.
Aquestes dades són el resultat d’un període de creixement significatiu de les diverses confessions religioses a Catalunya, que fa que tot i que l’Església catòlica sigui àmpliament majoritària, hagi vist com en els darrers anys s’han obert moltes esglésies evangèliques i protestants. Altres confessions, com els Testimonis de Jehovà, amb 112 sales del regne, o els budistes, amb 70 centres, així com altres comunitats més minoritàries, completen un mapa religiós de Catalunya cada cop més divers.
L’evolució de la diversitat religiosa a Catalunya
A més d’actualitzar les dades dels centres de culte, la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat també ha destacat “la pluralitat de confessions a Catalunya, que és avui una realitat present arreu del territori, amb una implantació especialment significativa a les àrees urbanes i més densament poblades”. En aquest sentit, destaca l’augment del diàleg interreligiós, que ha esdevingut “un motor per a l’establiment de xarxes entre membres de confessions diverses en l’àmbit local”.
Aquesta nova realitat es pot analitzar de manera més precisa des del 2001 gràcies a la creació d’aquest mapa religiós, que ofereix una fotografia actualitzada de la realitat religiosa catalana i facilita l’anàlisi de la seva evolució i distribució territorial.
Com han recordat, aquest mapa compta amb la participació de les entitats religioses del país, que poden comunicar i actualitzar les dades dels seus centres per poder reflectir amb la màxima precisió possible l’evolució de la realitat religiosa a Catalunya.