Un noi que comença a treballar com a repartidor i necessita guardar la motxilla i canviar-se de roba; una dona que va fugir del seu país per violència de gènere, que està esperant que arribi la cita amb serveis socials, però que en quatre dies haurà de deixar l’habitació on viu perquè se li acaben els diners; un noi amb discapacitat que va començar a dormir al carrer fa tres mesos, quan va morir el pare i va perdre l’habitatge; un home que demana un lloc on resguardar-se durant el dia i que es trenca perquè recorda el dia i l’hora en què va començar a viure al carrer fa deu mesos; un pare que va perdre la feina, que des de fa dos mesos viu a la muntanya amb el seu fill i que no sap com empadronar-se i on poder-se dutxar.
Pel nostre centre obert van passar l’any passat un total de 1.177 persones que vivien al carrer o bé estaven en una situació residencial inestable i necessitaven orientació. Es tracta de persones amb situacions molt diverses, però que comparteixen la necessitat de tenir un sostre, accedir a serveis bàsics i, sobretot, saber quins són els recursos públics i privats que existeixen a Barcelona on poder anar a demanar ajuda. De totes aquestes 1.177 persones, el 85% són homes i el 15%, dones. La majoria (un 59%) tenen entre 25 i 49 anys i ens preocupa que un 12% tenen menys de 25 anys. Sobre l’origen de les persones, sabem que el 21% són espanyoles, que un 16% són comunitàries i un 59% extracomunitàries. El Marroc, Colòmbia, Algèria, Romania i el Perú són els països de procedència de la majoria, després de l’Estat espanyol, tot i que en total les persones que hem orientat venen de 90 països diferents.
De mitjana, quatre persones sense llar han vingut cada dia a Arrels buscant assessorament. Dues de cada deu persones han necessitat que els expliquem tots els recursos als quals es poden adreçar a Barcelona i la resta ha vingut preguntant per necessitats concretes. Així, el 51% han demanat on poder-se dutxar, el 28% necessitaven accedir a serveis socials i un 24% buscaven un espai de consigna on guardar les pertinences i la documentació. En un 23% dels casos, es demanava per robers on canviar-se de roba i sabates i on obtenir mantes, i el 17% de les persones han preguntat també com accedir a un allotjament.
“D’una banda, són demandes que tenen a veure amb necessitats molt bàsiques i diàries i que no queden cobertes a Barcelona com, per exemple, poder dutxar-se cada dia. Però també hi ha nombroses demandes relacionades amb les solucions a mig i llarg termini al sensellarisme, com accedir a un allotjament i rebre atenció social, que permeten millorar la situació de la persona”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació. El 9% de les persones ens han preguntat com accedir a una feina i un 7% ens han demanat ajuda per fer tràmits burocràtics.
El sensellarisme palesa tota una sèrie de mancances estructurals en els sistemes de prevenció i de suport social
Les situacions de les 1.177 persones sense llar que han vingut a Arrels durant el 2022 buscant assessorament evidencien mancances estructurals en els sistemes de prevenció i de suport social:
—La primera cita amb els serveis socials especialitzats per a persones sense llar a Barcelona, per exemple, triga entre un i dos mesos en arribar, el que significa que com a mínim la persona ha d’esperar aquest temps vivint al carrer.
—Els serveis d’atenció bàsics, com les dutxes i els robers, són insuficients.
—Hi ha persones a les quals hem orientat que han accedit durant un temps a allotjament temporal i després han hagut de tornar al carrer.
—També hem orientat persones que estaven a l’espera de la primera visita per demanar asil i que, mentrestant, vivien al carrer; així com persones que surten de l’hospital, de la presó o d’un centre de protecció a la infància i la joventut i no tenen un lloc on viure.
“L’efecte que tot això té sobre les persones —explica Ferran Busquets — és devastador i afecta la seva salut física i emocional. Hem atès persones que se senten molt soles, que arriben en estat de xoc, plorant perquè necessiten una peça de roba o unes vambes, amb hostilitat i desesperació, que senten vergonya de la seva situació i estan decebudes de les poques alternatives que troben.”
Des del servei de primera acollida i assessorament del nostre centre obert, hem escoltat les 1.177 persones que se’ns han adreçat i hem detectat necessitats, les hem orientat a altres recursos útils, hem donat suport en tràmits, hem obert el nostre servei de consigna a tothom, hem ofert altres serveis com les dutxes de manera puntual i, quan hem detectat situacions de major vulnerabilitat, hem iniciat un vincle per poder acompanyar la persona a llarg termini.
