L’esfera pública sempre ha estat l’espai de deliberació ciutadana centrada en la discussió d’arguments d’allò que és racional, un espai on es discuteixen les qüestions de la societat, en definitiva un espai de llibertat d’expressió, i també on s’hi fa un ús públic de la raó lliure de qualsevol poder. Aquesta seria una de les definicions d’esfera pública, que dins del pensament contemporani ha desenvolupat més el filòsof alemany Jürgen Habermas, traspassat el mes de març d’enguany.
Aquesta línia “habermasiana” és precisament l’objectiu que persegueix el cicle de conferències “Què està passant…?” de la Riba (Alt Camp) que es va inaugurar aquest passat divendres 30 d’octubre, al vespre, al Centre d’Interpretació dels Camins de l’Aigua i el Paper. Un cicle de conferències organitzades per l’Associació d’Amics de la Riba, que vol ser un espai de reflexió i de debat sobres temes que afecten la ciutadania.
El seu vicepresident, i un dels seus promotors, Jordi Rius Jové, explica que aquest cicle de conferències pretén “ser un espai de reflexió i de debat sobre les qüestions que ens interpel·len com a ciutadans”. Una de les novetats és que després de cada conferència hi ha un sopar–col·loqui: “No volem que els convidats vinguin, parlin i marxin; volem que s’estableixi un diàleg amb el públic, que es puguin formular preguntes, expressar discrepàncies i compartir reflexions”, afegeix Rius.
Per aquest motiu, s’han convidat diferents personalitats amb un coneixement profund de l’àmbit de què han de parlar, amb una extensa experiència professional, acadèmica o institucional que, en definitiva, expliquin amb claredat el seu bagatge i acceptin el diàleg amb el públic.
Algunes d’aquestes personalitats abordaran una temàtica d’actualitat candent com l’habitatge, en una altra jornada es reflexionarà sobre el funcionament de l’Administració i la Justícia, en una altra es reflexionarà sobre l’economia actual i, segons el vicepresident de l’associació, Jordi Rius, també hi ha previstes altres sessions sobre la llengua i la intel·ligència artificial. Segons afirma, “la voluntat és que cada sessió ens permeti acostar-nos a una realitat diferent, però sempre amb una mateixa premissa: entendre millor el món on vivim”.
JORDI RIUS
«La voluntat és que cada sessió ens permeti acostar-nos a una realitat diferent, però sempre amb una mateixa premissa: entendre millor el món on vivim»
L’oreig de l’esperit que renova l’Església
La primera personalitat encarregada d’encetar el cicle de conferències, aquest passat divendres 30 d’octubre, va ser l’arquebisbe de Tarragona, Dr. Joan Planellas i Barnosell, amb el tema: “Algunes propostes pastorals per comprendre la missió de l’Església”.
Així doncs, a partir de la seva exhortació pastoral “L’oreig suau de l’Esperit”, va convidar a reflexionar sobre la necessitat d’una Església més participativa, propera, acollidora i compromesa amb la societat actual, sempre tenint com a brúixola el Concili Vaticà II i el Concili Provincial Tarraconense. En definitiva, una Església que escolti més, que aculli abans de jutjar i sàpiga llegir els signes del nostre temps sempre tenint l’Evangeli com a guia.
L’arquebisbe va exposar amb diversos punts com fer una Església més significativa per a les persones d’avui. Una Església que mitjançant l’oreig suau, en paraules de l’arquebisbe Planellas, “passi de la por a la renovació”. L’arquebisbe Joan va fer referència a unes paraules que el papa Lleó XIV va pronunciar en una audiència pública el passat mes de gener, en què va apel·lar a redescobrir el sentit dels documents del Concili Vaticà II “com el nord que ha de seguir l’Església”.
Seguint amb la seva exhortació pastoral, eix central de la seva conferència, l’arquebisbe Planellas es va referir en com aplicar el Concili Vaticà II en el nostre dia a dia, fent referència a les quatre constitucions del Concili: Dei Verbum, Sacrosanctum Concilium, Lumen Gentium i la Gaudium et Spes, les quals constitueixen els eixos bàsics per a aquesta renovació de l’Església.
El primer eix relacionat amb el Dei Verbum, consistiria en tornar a la paraula de Déu, als textos de l’Evangeli; el segon dels eixos relacionats amb la litúrgia i la Fe, relacionat amb la constitució, Sacrosanctum Concilium, “que tracta sobre la litúrgia i ens ajuden a entrar en el Misteri de Déu com a cimal de vida cristiana”, va recordar. El tercer eix giraria al voltant del Poble de Déu, vinculada amb la constitució Lumen Gentium, que representaria “el subjecte històric del Misteri de Déu” i, per tant, de com s’estructura juntament amb els diaques, preveres i bisbes que estan al servei d’aquest poble compartint una dignitat baptismal i una corresponsabilitat en la missió”, va ressaltar l’arquebisbe. L’últim i quart eix seria “el Diàleg amb el món”, relacionat amb la constitució Gaudium et Spes, en aquest sentit l’arquebisbe Planellas va recordar que “els cristians han d’estar en diàleg amb el món, però sense diluir-se”. Aquest estar en el món, va assenyalar, passa per preguntar-se “quina és la nostra missió enmig del món”.
Del concili universal del Vaticà II ha volgut recordar el concili celebrat a les deu diòcesis de Catalunya, el Concili Provincial Tarraconense de 1995. El prelat tarragoní l’ha volgut resumir en quatre punts: el primer anunciar l’Evangeli, el segon es fonamenta en el diàleg transparent amb la nostra societat, el tercer constituiria l’opció pels pobres i el quart potenciar un treball interdiocesà més de conjunt.
Per a l’arquebisbe Joan Planellas, la renovació de l’Església d’avui passa per la sinodalitat, que en els últims anys va ser impulsada pel papa Francesc, i en la qual s’ha anat treballant en totes les diòcesis. Una sinodalitat que cal concretar-se, tal com va recordar el prelat, “en la necessitat de caminar junts i en discernir comunitàriament la voluntat de Déu”. Aquesta nova manera de fer camí més sinodal en l’Església d’avui, tal com va ressaltar l’arquebisbe, s’ha de saber traduir en diversos aspectes com la diocesanietat que fa visible la comunió de tots els membres que actuen en un context geogràfic concret i representa l’oportunitat de créixer plegats en la missió evangèlica.
En la seva ponència, Planellas va emfatitzar que un dels mitjans són els grups de vida, dins el marc de l’Acció Catòlica General. Aquesta Acció Catòlica no seria com la que vivien els fidels en el passat, “sinó que cal concretar-se en grups que es troben per reflexionar la Paraula de Déu, viure l’esperança, trobades de recés, realitzar sortides o organitzar algun sopar plegats, uns llocs on la sinodalitat es fa més concreta”, va ressaltar. En aquest sentit, va apel·lar a un altre instrument, dintre aquesta sinodalitat, que es tradueix en les tasques dels laics i laiques en missió pastoral, “els capellans no han de fer tot a les parròquies, sinó que es poden delegar determinades funcions als laics i laiques i, aquests, poden ser nomenats pels bisbes”, va recordar.
L’arquebisbe Joan Planellas, que va abordar en més d’una hora de ponència la seva exhortació pastoral, a través d’una presentació amb diapositives, de tal manera com si es tractés d’una classe magistral, va voler subratllar la necessitat d’una Església tota ella vocacional per al món d’avui i per això, segons l’arquebisbe, “cal preguntar-se Per a qui sóc jo?, per redescobrir el sentit de la pròpia vida cristiana i necessitem una Església més oberta sempre comptant amb algú que acompanyi amb l’escolta”.
“Hem privilegiat la ciència del text i hem obviat la saviesa del context”
Al tram final de la seva dissertació, el prelat tarragoní va fer referència a un dels fenòmens que viu l’Església actualment que és el catecumenat, que per l’arquebisbe representa “un signe eloqüent de renovació”. El catecumenat que significa que les persones que no van rebre el baptisme quan eren petits i que de grans decideixen fer el pas a la iniciació cristiana. Per la seva banda, l’arquebisbe Planellas va ressaltar la necessitat de “saber acompanyar aquests joves que busquen una recerca de sentit a la seva vida”.
En aquesta línia va mostrar una xifra sorprenent d’aquesta Pasqua en la qual hi ha hagut més de 500 batejats adults a Catalunya, tot i ser una de les regions més secularitzades i amb més indiferència religiosa respecte altres territoris de l’Estat. L’arquebisbe Planellas va voler fer referència a una tendència de les últimes dècades respecte que s’ha emfatitzat més la ciència empírica que la recerca de sentit de la vida, en paraules del prelat “hem privilegiat la ciència del text i hem obviat la saviesa del context”.
Les tres dimensions per donar raons de l’Esperança
Finalment, va recordar als assistents les tres dimensions, que segons l’arquebisbe Planellas, són essencials per donar raons de l’Esperança: la dimensió bíblica, la dimensió teològica i pastoral, i la dimensió humana i social. En la síntesi de les seves sis propostes per repensar la missió evangelitzadora de l’Església, que representen el compendi de la seva exhortació pastoral, va recordar que “aquestes respostes que hem de donar com a cristians en el món d’avui no han de ser dogmàtiques, sinó que cal saber escoltar i acompanyar”. L’arquebisbe Planellas va mostrar una frase de sant Ireneu, d’on va extreure el seu lema episcopal: “l’Esperit rejoveneix l’Església”, i va reblar que “l’Evangeli és sempre jove quan es viu amb autenticitat”.
El vicepresident de l’Associació d’Amics de la Riba, Jordi Rius, va realitzar una bateria de preguntes personals a l’arquebisbe, en què en ser preguntat per com voldria ser recordat, va respondre “doncs que he passat fent el bé”.
“Viure el cristianisme com un humanisme”
Abans del sopar-col·loqui, en el torn obert de preguntes, l’arquebisbe Joan Planellas va voler recordar com el cristianisme és un humanisme que respon a la pregunta “què puc oferir a l’altre i el què sóc com a humà”, que es tradueix en un proïsme i en saber aportar aquesta humanitat als altres. També va ser preguntat sobre el tema de l’auge del fenomen del catecumenat, però que al mateix temps ha disminuït l’acció social.
En aquí, l’arquebisbe Joan Planellas va voler referir-se a la seva exhortació pastoral on exposa que hi ha “una excessiva tendència a l’emotivisme, una inclinació a deixar-se guiar pels sentiments i que cerca de provocar-los per moure el cor dels altres i que ha esdevingut en diversos grups, que tenen un aspecte subjectiu.” Respecte aquesta tendència va declarar que és necessària “una acció catòlica que no ha d’obviar el compromís social”.
ARQUEBISBE JOAN PLANELLAS
“Hi ha una excessiva tendència a l’emotivisme, una inclinació a deixar-se guiar pels sentiments i que cerca de provocar-los per moure el cor dels altres i que ha esdevingut en diversos grups, que tenen un aspecte subjectiu”
Aquest compromís social és el que vol realitzar l’Associació d’Amics de La Riba amb aquest cicle de conferències sobre les grans qüestions que ens afecten a tots i que volen contribuir a entendre millor el món en què vivim.