Any nou

Quan abans de les festes dèiem que «Jesús ve», potser pensàvem que era lluny la seva arribada i no detectàvem la seva proximitat. Ara, després de Nadal i ben al començament de l’any, ens hem de demanar per la dimensió universal de la seva manifestació als creients i no creients, a tota persona de bona voluntat. Posant-nos en camí de retorn a la vida ordinària, haurem de fer el possible per experimentar l’Evangeli viu. Referint-se a la cultura de la misericòrdia, el papa Francesc ens diu que aquesta «es va plasmant amb la pregària assídua, amb la dòcil obertura a l’acció de l’Esperit Sant, la familiaritat amb la vida dels sants i l’apropament concret als pobres» (MM 20).

«Convé estar atents, doncs, al tracte que donem a Jesús i el que ens donem els uns als altres»

«Convé estar atents, doncs, al tracte que donem a Jesús i el que ens donem els uns als altres»

Què vol dir, això? Senzillament que cada dia és una nova oportunitat de viure en cristià de la manera més natural del món. No pensem en coses extraordinàries, sinó en les dimensions normals de la vida. Déu ens acompanya caminant al costat nostre o qui sap si, en certs moments més complicats, ho fa portant-nos en braços o a coll. Necessitem ser molt sensibles a Ell, a les persones, als esdeveniments, i fer l’esforç de descobrir la seva presència amorosa. És així com Déu, el Pare misericordiós, se’ns fa proper i familiar. És el que se’ns havia anunciat sobre Jesús, fent-se tractable, amic, fins al punt de dir «vosaltres sou els meus amics!» (Jn 15,14)

Convé estar atents, doncs, al tracte que donem a Jesús i el que ens donem els uns als altres. Acompanyar i deixar-nos acompanyar perquè en la relació d’ajuda aprenguem a discernir quina forma de pensar i d’actuar s’ajusta més a Jesús i a l’estil de vida que proposa a l’Evangeli. És per això que en el nostre caminar diari podem aprendre i molt. Estiguem-hi atents, que d’oportunitats en plouen moltes. Només fixant-nos en les obres de misericòrdia veurem la dimensió que pot agafar la nostra generositat, la quantitat de situacions que ens «obliguen» a fer-les. Són gestos —diu el papa Francesc— que saben tocar el cos i l’esperit, la vida de les persones.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorca

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!