Llicenciada en Geografia per la Universitat de Barcelona i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya, la formenterenca Antònia Castelló Ferrer ha treballat a IB3 a Formentera, com a delegada de l’ens públic de radiotelevisió de les Illes Balears, per a la posada en marxa del mitjà el 2004, i a Eivissa com a delegada. El 2011 va fer el salt a Catalunya, a 8TV, on va fer tasques de presentadora i redactora al programa 8Aldia. El 2012, va passar a treballar a la Xarxa de Comunicació Local com a presentadora d’un espai informatiu. El 2014, a El Punt Avui Televisió va ser la directora i presentadora dels informatius del programa L’Illa de Robinson i l’any 2016 va presentar un programa d’entrevistes de política i societat. Va fer una aturada laboral per ser mare i es va reincorporar al diari El Punt Avui el juny de 2023 fent tasques de redactora de Ciutats al Vallès Oriental, on resideix. 

Diumenge 12 de maig, coincidint amb la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, l’Església celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. Atesa la seva experiència professional i el bon coneixement de Càritas, hem volgut copsar la seva opinió sobre diferents temes.

El papa Francesc parla en el missatge amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials sobre Intel·ligència artificial i saviesa del cor: per una comunicació plenament humana. Quins avantatges i inconvenients té la intel·ligència artificial en l’àmbit de la comunicació?

La intel·ligència artificial, com tot nou enginy desconegut, en els primers moments desperta recels i pors pel desconeixement que en tenim, però hem de tenir prou intel·ligència racional i humana per saber aprofitar-ne els beneficis. En el món de la comunicació, pot ser una bona eina, per exemple, per buscar informació sobre un determinat tema o ajudar a fer una transcripció d’una declaració molt llarga. En cada sector pot ser útil d’una determinada forma. Malgrat tot, la intel·ligència artificial té un problema i és que li manca la humanitat que només trobem en la condició humana, una màquina no té sentiments, sentit comú ni empatia, per molt que s’intenti. Com en tot, la solució és trobar el terme mitjà i aplicar-hi el sentit comú.

Què és el que més l’ha impactat a l’hora de fer periodisme d’investigació o reportatge social? Sobre quins temes creu que s’hauria de fer més incidència?

L’accés a la informació per fer els reportatges o notícies sempre és un tema que porta feina, pels recels de les empreses, administracions o institucions a l’hora de donar la informació que pensen que els pot perjudicar, no afavorir, o per la desconfiança. I en la temàtica social, encara més, ja que hi intervenen les persones. Segons el meu parer, val més donar la informació que guardar-la perquè pots provocar l’efecte contrari en els professionals dels mitjans de comunicació. La professió de periodista et permet conèixer moltes realitats socials, i és un privilegi conèixer de primera mà la realitat de moltes persones que malgrat que la vida no els ho posa fàcil troben l’empenta per seguir endavant. Penso que hi hauríem de fer més esment, per aprendre’n.

“La professió de periodista et permet conèixer moltes realitats socials”

Com podem aturar la proliferació de notícies falses o tergiversades?

Als professionals del periodisme ens cal anar a la font, saber el que expliquem, i no repicant allò que surt per agències. Contrastar, captar tots els prismes o posicions d’un mateix tema i posar en quarantena tot allò que se’ns explica. Hi ha moltes realitats, intencions de qui relata i de qui escolta, i cal garbellar i seleccionar per explicar-ho al món. I de qui escolta i s’informa, és imprescindible saber on t’informes, confiar en qui et transmet credibilitat i no creure tot allò que llegeixes.

El món de la comunicació està en constant evolució. Quins són els pros i contres de les xarxes socials?

Bo és allò que t’ajuda i no t’engoleix fins a anul·lar-te. En el món del periodisme, moltes entitats, empreses, administracions i protagonistes de les notícies comuniquen a través de les xarxes. És innegable, són positives. I els mitjans de comunicació també les empren per arribar al seu públic. En conclusió, allò positiu és la immediatesa que et permeten les xarxes,  i allò a millorar és el missatge que es transmet, molts cops simple i superficial.

Segons el seu parer, com es tracta el tema de la maternitat als mitjans de comunicació?

Els mitjans són el mirall de la societat. I hem millorat força, en general, sobre els temes de maternitat, que afecten el món empresarial o professional i el familiar, i que en fan ressò els mitjans. Encara, però, hi ha molta feina a fer, molt camí per recórrer, perquè la igualtat entre home i dona sigui plena, i la maternitat no comporti renúncies només a les dones. Els mitjans ajuden a normalitzar, a explicar i reivindicar, però la feina l’ha de fer la societat en el seu conjunt. 

“Els mitjans ajuden a normalitzar, a explicar i reivindicar, però la feina l’ha de fer la societat en el seu conjunt”

El mes de maig acostumen a haver-hi les primeres comunions. Com podem transmetre als infants els valors cristians?

Els sagraments com el Baptisme o la Primera Comunió són només una part dels valors cristians que reben els nens i nenes. Com a pares i padrins, cada dia tenim moltes oportunitats per transmetre els valors cristians als infants. La humanitat, estimar, perdonar, saber escoltar, ajudar, no fer mal, no malparlar, etc. Com actues, com parles, què fas i com els eduques a casa, és fonamental per edificar una societat amb valors. La feina no es fa en un sol dia, és una cursa de fons.